El Campanaret

"Catalunya necessita bona gestió, però necessita també tenir un model de societat justa i equitativa. Necessita que hi hagi una idea de país, que lligui passat i futur, continuïtat i projecte, amb cohesió i convivència. Amb sentiment i capaç de lligar amb l’ambició col·lectiva. Una idea de país útil a la gent i a les persones. Un país que ofereixi a la gent llibertat i responsabilitats. En termes de referents més personalitzats, podríem dir que el país necessita la bona gestió de Prat de la Riba, la seva seriositat, la seva ambició d’excel·lència, la seva capacitat d’inspirar confiança. Necessita la capacitat d’il·lusionar del president Macià, i la seva dignitat. I necessita la seguretat que inspirava el president Tarradellas i el seu rigor. I el patriotisme de tots tres".

D’aquesta manera resumeix l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, les necessitats actuals del país en una entrevista de Vicent Sanchis que publica l’edició d’aquest dimecres de l’AVUI, pocs dies després de l’estirada d’orelles als bisbes catalans per no fer més per evitar que la Conferència Episcopal Espanyola faci pronunciaments com els de fa uns mesos sobre la unitat d’Espanya. Pujol també es refereix al procés de l’Estatut, amb el qual es mostra crític i que considera que va néixer viciat des de l’inici. Reconeix que el resultat final és insuficient i que lluny de generar entusiasme ha frustrat les ambicions de la societat catalana i fins i tot l’ha desorientada. Justifica el vot positiu al nou text amb l’únic argument que és millor que el del 1979, d’acord amb allò tan pujolià del peix al cove i de considerar millor les engrunes que no les aventures de final incert. Opina, no obstant, que si els partits catalans s’haguessin plantat davant les retallades de Madrid les coses haurien estat possiblement millor a mig o a llarg termini. El moment actual que viu el país és crític, diu Pujol, i alerta que això no significa que sigui necessàriament un moment dolent sinó que ens trobem en una fase que, segons com es facin i vagin les coses, pot portar el país cap avall o cap amunt.   

Pujol també proclama que la construcció nacional i social són indissociables i parla de la seva gran obsessió actual: que funcioni l’ascensor social. Un concepte que es va posar de moda arran dels brots de violència als barris perifèrics de les grans ciutats franceses per definir la crisi de l’estat del benestar a Europa. Finalment l’expresident també fa referència als intents per reduir la política a bona gestió. Ho fa amb aquestes paraules i amb cita inclosa de Jordi Graupera: "És fals que la política s’hagi de reduir a la gestió. Fins i tot que s’hagi de reduir a progrés social provocat només per l’acció de l’administració. La política ha de ser també conreu de la pròpia personalitat -això vol dir llibertat- i suport a la creació de lligams morals i afectius entre la gent. En Jordi Graupera escrivia fa poc, molt ben dit, al seu diari, que les polítiques socials no poden ser només materials, cal que integrin camins espirituals de la persona".