L’any passat el nou format que el Govern i el Parlament van donar al principal acte institucional de la Diada ja va ser motiu de polèmica però el cert és que va ser un acte emotiu però no carrincló, desacomplexat, solemne, digne, de comunió entre les autoritats del país i la ciutadania. On es va retre homenatge a la senyera i es va posar de manifest la voluntat de pau, de memòria i de futur col·lectiu. Va durar just el que havia de durar. Hi eren els representants de tots els partits i les institucions catalanes, inclòs l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol.
Enguany un acte que hauria de ser motiu d’orgull nacional torna a ser objecte de polèmica. Primer, perquè entre els artistes invitats a interpretar un tema hi ha la cantaora Mayte Martín, que ja ha anunciat que cantarà en castellà perquè no entendria fer-ho d’una altra manera. Després ens assabentem que la consellera d’Interior, Montserrat Tura, ha capitalitzat el disseny de l’acte, deixant de banda al president del Parlament, quan s’ha de tenir en compte que parlem d’un acte que organitzen i convoquen conjuntament l’executiu i el legislatiu. Això ha comportat, com és lògic, que Benach hagi agafat una bona enrabiada. I per últim, Tura, ha dit, en un informe, que les celebracions de la Diada organitzades abans del 2004 no tenien dignitat institucional. Tot i que potser no li falta raó no calia dir-ho, ja que això ha generat les ires convergents canalitzades per veu de la seva cara més dura, David Madí, qui ha aprofitat per carregar novament contra el Govern. Unes observacions, les de Tura, que també han motivat que Jordi Pujol es negui a assistir a l’acte del parc de la Ciutadella.
La celebració de la Diada hauria d’estar per sobre del partidisme. I si l’any passat crec que es va aconseguir donar un major relleu i dignitat institucional a la Diada Nacional, considero que amb controvèrsies com aquestes se’n pot anar tot en orris i quedar-nos tots plegats sense un acte com el que el país mereix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per bé o per mal, més aviat per mal, la Sra. Tura acapara protagonismes. Aquesta vegada ha assolit, d’una tacada, fer enfadar al President del Parlament, al haver-lo arraconat deliberadament, i al ex-president de la Generalitat, acusant-lo indirecta e injustament, de "poca dignitat" en els actes de la diada d’anys anteriors. I si algú li ensenyés de modos a la Sra, Tura?