El Campanaret

Diuen que el trasllat de la Model a Can Brians obeeix al que estableixen els règims penitenciaris però és obvi que mantenir tancat Xirinacs a la Model tindria un simbolisme massa gran. I per altre costat s’intenta desactivar la presència diària de persones a les portes reclamant-ne l’alliberament. Sigui com sigui no aconseguiran silenciar la veu i les accions solidàries de gent com la que des de la seva detenció s’ha mobilitzat arreu del país i de la manera més diversa. Ahir al vespre més de 200 persones es concentraven al carrer Entença on el Lluís Maria es va plantar als setanta per demanar l’amnistia i tallaven el trànsit per iniciar una marxa improvisada que va donar el tomb a la Model i va acabar adreçant-se fins al carrer Nicaragua, davant la seu del PSC. Durant la concentració la fredor de la massa de la gran ciutat contrastava amb els conductors que feien sonar els clàxons dels seus vehicles en senyal d’adhesió a les peticions de llibertat. Al carrer Nicaragua un grup de veïns sortien al balcó cassoles en mà i s’afegien a la protesta. Unes accions que continuaran malgrat tot. El Xiri torna a ser entre reixes com tants cops abans. Però com deia una de les pancartes d’ahir la dignitat no es pot empresonar. I mentre l’esperit del Xirinacs sempre serà lliure moltes de les persones que deambulen pels carrers de l’aparent llibertat no són més que esclaus. És clar que si el Xiri fa el que fa és perquè precisament un dia tots siguem lliures. Ell actua com a detonant, per despertar consciències i aconseguir fer el salt col·lectiu de l’infantilisme a l’emancipació, de massa a poble. Per tant que ara ens pertoca a nosaltres actuar.
Aprofito per felicitar Vilaweb pel seguiment realitzat fins ara i que espero que mantingui durant els dies que facin falta per tal que com més gent millor estigui al dia de la situació de Xirinacs i de les diferents i creatives accions que es van desenvolupant arreu del país per reclamar-ne la llibertat.