El Campanaret

Antoni Rovira i Virgili va proclamar als anys trenta allò que "pitjor que els estatuts retallats són les ànimes retallades". I heus aquí que sembla que tret del partit del qual Rovira formava part ningú ha tingut en compte les seves sàvies paraules. Aquesta vegada no és que ens hagin retallat l’Estatut a Madrid sinó que ens l’han rebaixat els nostres representants polítics, que després de fer-nos creure el 2 de novembre que això de la unitat d’acció i la defensa de la proposta aprovada pel nostre Parlament anava de debò, han acudit a la negociació cadascú a la seva, arraconant els interessos del país, guiats només en clau de partit. S’havien generat moltes expectatives i la frustració pot ser majúscula. Almenys esperem que ERC no afluxi i s’erigeixi en el partit de la dignitat nacional. Saül Gordillo, en el seu bloc, la clava quan pregunta a Pujol qui ha estat l’autor de l’autogol que l’expresident advertia que ens podíem fer amb l’Estatut. Pujol, com molts altres, en els últims mesos no han parat de mentir. Joan Saura, que la setmana passada es va fer un fart de concedir entrevistes, no es va cansar de repetir que no acceptarien coses de les que han acabat beneint assegurant que l’Estatut aprovat pel Parlament no ha estat rebaixat. Es deu pensar que som tots tontos aquest home. Amb la foto d’ahir de Mas i Duran amb Zapatero s’ha consumat el fracàs d’un procés que havia de servir, ens deien, per resoldre les coses a tota una generació i que havia de reformar l’actual model d’estat, i que s’ha quedat en avenços importants però que només permetran donar una mica d’oxigen al malalt que s’asfixia, que li permetrà aguantar l’agonia una mica més, però que perpetuen l’estat de les autonomies i no resolen cap problema de fons. Una vegada més la prudència ens fa traïdors.