El Campanaret

Avui he pujat a Prades a veure si els que en saben ja han començat a trobar bolets per l’entorn. He baixat, però, sense mercaderia. Diuen, els entesos, que cal esperar encara un dies perquè a les muntanyes de Prades hi proliferin, en quantitats que en permetin l’arribada a plaça, aquests fongs que ens tornen bojos. He sentit ara per la ràdio un paradista del Mercat Central de Reus que deia que fins entre el 6 i el 12 d’octubre, res de res d’autòcton. El poc que s’hi troba, a preus pels núvols, prové del Pirineu o de l’estranger. Sigui com sigui m’imagino un plat de rovellons acabats de collir i fets a la brasa, amb all i julivert, i la boca se’m fa aigua. Queda poc, ho sé, però el desig és tal que l’espera segur que es farà llarga.