El Campanaret

La foto que acompanya el post és obra del Gerard Gené. En comptes de penjar les imatges de les places i els indrets més populars que visitem aquests dies a Hèlsinki l’he triat per fugir dels tòpics i perquè el reflex del sol en la cabellera blanca de la senyora serveix per fer-se una idea precisa de la vivacitat i de l’impacte que adquireix la llum en aquest racó de món en aquest punt del calendari. La dona, ja entrada en anys, ja no té res a fer per competir amb la bellesa desbordant de les joves finlandeses que ens fan anar bojos pels carrers però deixa intuir que tenia classe. El retrat està fet a l’interior de la cafeteria Erkberg, oberta al segle XIX, i que és un dels establiments amb més solera de la capital. Tot i els elevats preus ja hi hem esmorzat els dos dies: els croissants són exquisits.

Es nota que a Finlàndia l’hivern és molt dur. La gent, obligada a tancar-se a casa durant molts mesos per la rigidesa del fred, aprofita el bon temps per bolcar-se a les terrasses i als nombrosos parcs de la capital. Aquí ara només és de nit unes hores, aproximadament de les dotze a les tres-quatre de la matinada.

Em sobta que en un país que té un gran accés a les noves tecnologies i en especial a la telefonia mòbil (la gran multinacional finlandesa és Nokia) encara hi siguin operatives moltes cabines de telèfons, que a Catalunya cada cop són més cares de veure, la majoria han estat jubilades, podríem dir que es troben en vies de desaparició. Aquest matí hem visitat el Kiasma, hem contemplat la ciutat des de la torre olímpica, hem passat pel parc on hi ha la famosa escultura en forma d’espectacular orgue dedicada a Sibelius. Hem dinat plats autòctons al mercat de peix del port: salmó, amanida, pans diversos, carn de ren…). Aquesta tarda-vespre continuarem descobrint Hèlsinki i demà emprendrem una ruta en direcció nord fent parada en primer lloc a la regió dels llacs…