El Campanaret

Com escrivia fa poc al seu bloc el David Figueres aquests dies costa deixar Reus. Són dies de festa major, de trencament de la normalitat, d’esclat emocional col·lectiu al carrer, de trobada amb els amics i familiars i de retrobament amb molta gent amb qui potser pràcticament no ens relacionem al llarg de l’any però amb qui compartim el sentiment de pertinença a una mateixa comunitat, a una ciutat que estimem amb devoció malgrat tots els malgrats i que cada dia ens resulta, segons en quines coses, més irreconeixible. Obligacions laborals em fan ser fora però no m’han impedit viure les dues primeres nits de barraques. També la de dilluns, gràcies a un viatge llampec d’anada i tornada a Barcelona. Diumenge vaig poder gaudir de la primera tronada del Sant Pere 2007. I tampoc em penso perdre la nit del 28 al 29 ni la processó de divendres. Dijous, tant bon punt acabi la presentació de Cultura 21 al Col·legi de Periodistes sortiré escopetejat cap a Reus falta gent. Em reclama l’embruix de Sant Pere.