El Campanaret

Cultura 03 continua fent passos endavant per dotar el país d?una indústria cultural i de comunicació innovadora amb voluntat de lideratge, de vocació internacional i al servei de la societat. El grup cooperatiu presentava ahir la redefinició del seu projecte editorial, que ara adopta el nom d’Ara a seques i que presenta nous segells com Amsterdam (ficció), Alisis (llibres d’èxit i per a tothom) i Now Books (llibres en altres llengües). Amb una web que inclou una televisió amb intervencions dels autors de l’editorial, Ara vol innovar també en les relacions autor-editor i editorial-lectors. Que el jove Ernest Folch lideri el projecte és tota una garantia d’ambició, rigor i seriositat. La sortida al mercat xinès de la traducció del llibre de Sebastià Serrano "Els secrets de la felicitat" i de la primera guia de Catalunya en mandarí constata la vocació internacional d’Ara.

L’embranzida editorial del grup Cultura 03 no és l’única bona nova per a la indústria cultural del país. Sembla ser que els representants del Circ Cric van sortir de la reunió d’ahir amb els responsables del Departament de Cultura amb l’esperança de poder tornar a les carreteres i ciutats amb el seu espectacle. Cal aplaudir la resposta ràpida de l’administració a l’anomalia que representava que el Circ Cric topés amb tota mena d’entrebancs burocràtics que el van obligar a cancel·lar la gira i que demostren que el circ encara es troba molt lluny de gaudir de la consideració artística que mereix. Ara cal que el compromís de la conselleria es concreti de manera efectiva i faci possible l’activitat del Circ Cric fins que la tan reivindicada i urgent llei del circ no sigui una realitat.

Per últim, un tercer apunt que demostra el batec del món cultural. Alguna cosa falla si de la magnífica exposició "Hammershøi i Dreyer" al CCCB el gran debat que se’n deriva és al voltant del disseny de l’espai interior. Són molts els que critiquen un muntatge que al seu entendre dificulta el gaudi de l’obra del pintor danès. Puc estar d’acord en què potser sigui un error el discurs que es fa per vincular l’obra del pintor a la del cineasta, atès que Hammershøi bé es mereix una exposició en solitari. Discrepo, però, dels detractors del muntatge. Evidentment s’hauria pogut fer diferent però en el meu cas no vaig experimentar la sensació que el disseny no estigui al servei de l’obra. Es tracta d’un muntatge arriscat però que precisament busca un vincle més estret de l’espai amb les obres per intensificar-ne la capacitat expressiva. L’espectador que es deixi il·luminar o enfosquir per la llum del muntatge més que per la de Hammershøi és que segurament té un problema. De fet, els crítics amb el disseny haurien de valorar que fins i tot en aquestes condicions, segons ells hostils, l’obra és igualment capaç de projectar-se al nostre interior, en una demostració de la seva força. Sigui com sigui el debat es viu i això és bo. Llàstima que es parli més d’un vell, subjectiu i reiteratiu discurs sobre l’embolcall i l’obra que no de les virtuts i aportacions d’un dels millors i poc divulgats grans mestres de l’art que hem pogut gaudir a Barcelona en molt temps.