Vés-te’n Antòn
Tal com ens van fotent,/ després del Tarradellas
¿el nostre president/ serà l?Antòn Cañellas,
amb enya, la o amb accent/ i el plural repel·lent?
UN NOM DE TRES ESTRELLES
Un poc polit polític
conserva al seu cognom
la merda forastera
com pot veure tothom!
La lletra delatora,
una enya borda i vil,
el signe inconfusible
d?un esperit servil!
Al nostre abecedari
tal lletra no existeix,
però el ruc se?n gloria
i es pensa que vesteix!
Si fos un de la pila,
un neci inconscient,
potser s?explicaria
aquest capteniment;
però com que va aprendre
a escriure i a llegir,
cap cosa no l?excusa
d?obrar com un cretí!
D?adolescent fou neutre,
i a la universitat
algú va encomanar-li
la catalanitat.
Murri, més tard, es pinta
de cristià la pell
quan només és catòlic
dels de missa i tortell.
Després ven or i gemmes
i es fa ric, com si res,
sempre al servei del luxe
d?un món ultraburgès.
Però contreu un deute,
per vanitat, després;
de la fallida el salva
un banc dels ucedés!
I avui és franc franquista,
bastaix dels de Madrid,
un neolerrouxista
mal orador i pansit.
Hereu de l?Alfons Sala,
èmul del Pic i Pont,
deixeble del Porc-ioles…
L?enhorabona, Antòn
Tot just arran del canvi
el va assaltar un afany:
salvar el capitalisme
d?esfondrament o dany.
Llavors l?home va dir-se:
"Em veig neulit, jo et fum!
però sóc prou llepaire
per arribar a patum!"
I per fi és cap de llista,
un BOTIFLER INCONCÚS!
Que al seu escut es foti
una Ñ escrita amb pus!
Moralitat
Quan l?Adolfo s’adoni
que ets un pobre infeliç
i que tens més poc ganxo
que el senyoret Sentís,
et llençarà a la bassa
amb enya i amb accent…
Torna a la teva base!
No perdis ni un client!
No oblidis la quincalla,
trafica amb culs de got!
No dormis a la palla!
No siguis carallot!
Tot el poble et menysprea,
doncs fot el camp, Antòn!
Catalunya, que es queda,
sense tu ja es compon!
AQUESTA ÉS LA PLANETA
DEL CÍNIC QUE ES COMPLAU
EN EXHIBIR TOTHORA
LA MARCA DE L’ESCLAU!
(La Veu del Poble, febrer de 1980)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!