El Campanaret

El dilluns 3 de setembre arrencarà la nova temporada radiofònica amb poques novetats. El canvi més destacat és el ja conegut relleu de Xavier Bosch per Jordi Basté en la conducció d’"El món a Rac-1", en una emissora que continuarà amb el "Minoria Absoluta" com a puntal. Pel que fa als esports els canvis al matinal de la ràdio del Grup Godó han portat Joan Maria Pou al capdavant del "Tu diràs". Pel que fa a la resta de programació no hi ha canvis importants, tret del fitxatge de Rafael de Ribot, que presentarà un informatiu diari, de dilluns a divendres, de les nou del vespre a les onze de la nit, en una aposta per un informatiu llarg, una de les mancances de Rac-1. Una aposta que, per cert, fa saltar de la graella l’espai "No som perfectes", de Jordi Beltran i Albert Vinyoli.

A can Catalunya Ràdio, en contra dels rumors infundats que aquest estiu situaven Antoni Bassas en altres ocupacions, no hi haurà canvis de fons en el magazin de matí. El "Problemes domèstics" de Manuel Fuentes amplia horari, ara es farà de les dotze a les dues del migdia, fent caure de la graella el mític i clàssic "La solució", de Carles Pérez. L’altra bona nova és que Gaspar Hernández abandona les nits per presentar un espai diari de vuit a nou del vespre: "L’ofici de viure". Segons explica el mateix conductor no es tractarà d’un espai intimista però sí que tindrà per objectiu fonamental oferir eines pràctiques als oients per a viure millor emocionalment. Continuen "L’oracle", amb Xavier Graset; "On vols anar a parar", amb Llucià Ferrer, "El Cafè de la República", amb Joan Barril, Joan Ollé, Pere Mas i companyia, i "Els millors anys de la nostra vida", amb Bernat Soler. Adrià Cuatrecasas debuta a la franja nocturna amb "Fet a posta". Els esports i "El suplement" continuaran sent els principals eixos de la programació del cap de setmana. Pel que fa a les transmissions esportives cal subratllar que a partir d’ara Catalunya Ràdio també oferirà els partits del Reial Madrid.

Per la seva part Com Ràdio parla d’una aposta per professionals de la casa i per accentuar l’esperit municipalista del que va néixer com una xarxa d’emissores locals. Caldrà esperar quins resultats obté la nova direcció de la COM perquè ja se sap que la ràdio és una cursa de fons però confiar el matinal en un desconegut com Oriol Soler és molt arriscat, sinó directament una temeritat. El temps dirà el què.

Desconec, almenys fins al moment, les apostes de les altres ràdios nacionals. Ona FM sembla ser que no té previst variar un model que barreja música, diversió, humor i esports i que en els primers mesos (va engegar el passat mes d’abril) no va aconseguir arrelar. En definitiva, la línia que segueix la ràdio catalana és bastant continuista i conservadora. L’única aportació novedosa i amb èxit dels últims anys és la sàtira política del Minoria. Trobo a faltar més imaginació, més risc, nous formats i nous talents. La ràdio del país sempre ha estat capdavantera i ara, en un marc de canvis accelerats en tots els sentits, necessita urgentment saba nova i més qualitat.

Per cert aquests dies que tothom parla de Xirinacs, cal destacar una faceta de les moltes que tenia i que estava relacionada amb la ràdio i els mitjans de comunicació. Juntament amb Lluís Busquets feia fins fa poc un espai de ràdio sobre passatges de la Bíblia que després la productora Estrader Nadal també va distribuir en format de televisió. I de la mà de Josep Puigbó, als inicis d’Ona Catalana, feia càpsules d’opinió regulars i va participar en un programa de debat en el qual feia d’àrbitre. L’espai era innovador. Seguint els postulats de Xirinacs partia d’un seguit de normes a respectar pels participants, que es comprometien a cercar el consens a partir de la discrepància. Un exercici inèdit i que estaria bé de recuperar en temps de debats en què tothom crida, en què només es busca l’espectacle, o que retalla les possibilitats d’argumentar les coses com fa "59 segundos", que aviat tindrà també una versió catalana a la 2 de TVE.