El Campanaret

El número del carnet d’identitat, el NIF, números de telèfon, els codis de les alarmes, les mil contrassenyes que necessitem per accedir a un ordinador o sistema informàtic, per engegar el mòbil, per treure diners del caixer automàtic, etcètera. Tot tipus de combinacions de números, lletres i altres signes, algunes de senzilles i altres de realmet complexes. Avui dia hem de memoritzar gran quantitat de codis que arxivem en algun racó de la memòria. Si penso, fora de context, en la contrassenya per entrar a un servei concret al que accedeixo sovint em resulta impossible recordar-lo. Però, curiosament, quan em trobo en el context en què normalment l’utilitzo, per exemple davant d’un determinat teclat, el número que en altres instants no hi ha manera de recordar, apareix per art de màgia, per inèrcia. Fins i tot encara que faci molt temps que no en faci ús. Els calaixos secrets de la memòria s’obren en el moment oportú i es tornen a tancar fins que no tornen a fer falta. Són estranys comportaments del cervell que se’ns escapen. El més important és que els calaixos en qüestió no deixin d’obrir-se quan cal. Perquè si un dia s’esborren aquests preuats arxius tindríem una feinada i quedaríem privats de coses que fem cada dos per tres. Seria un autèntic daltabaix.