El Campanaret

Tot just avui acaben les Festes de Gràcia d’enguany. Una festa que malgrat la massificació manté l’encant de la trobada en germanor de veïns i vistants en sopars, balls i concerts a la fresca del carrer, com marca la tradició de país mediterrani. Les festes de Gràcia trenquen des de dins la metròpoli mateix la fredor i despersonalització de la gran ciutat i és injust que alguns destaquin per sobre de tot això els tristos incidents protagonitzats per grups de brètols –molts dels quals turistes de borratxera– que no representen de cap manera l’essència d’una festa que aplega desenes de milers de persones, molta gent, encara que això dels dos milions i mig no hi ha qui s’ho empassi. Els veïns i els col·lectius del barri denominats alternatius han fet pinya per condemnar el vandalisme i l’any que ve es prendran mesures per evitar que grups d’estranys danyin una festa que es fonamenta en la participació del veïnat i que reforça el sentiment de pertinença a una comunitat.
Precisament el barri de Gràcia es on va establir la seva residència barcelonina l’escriptor Jesús Moncada, un dels grans de les lletres catalanes, d’un nivell digne del Nobel de literatura. El seu editor Carles-Jordi Guardiola ens advertia ahir en una taula rodona sobre l’escriptor que segurament l’obra inacabada de l’autor restarà inèdita. Tot i que molts ens quedarem amb les ganes de poder fruir precisament de la primera novel·la en la qual Moncada situava l’acció fora de Mequinensa, en aquest cas a Barcelona, inspirant-se en l’editorial Montaner y Simón on va coincidir entre altres amb Pere Calders, segurament mantenir-la en l’anonimat és el més just a la seva voluntat de perfeccionament que feia que no permetés l’edició de les seves obres fins després d’una acurada revisió a fons que li duia mesos o anys de treball. Malgrat tot no em puc estar de desitjar poder llegir-ne si més no algun passatge.