El Campanaret

Continuo parlant de webs de contingut polític, ara per referir-me a llibertat.com, que avui, després de set anys, és ja un portal fora de servei. He de confessar que darrerament no hi accedia gaire però quan es va crear i durant força temps era un dels meus portals de referència per estar al dia de les mogudes independentistes. Acabo de llegir el comunicat amb el qual els promotors de llibertat.com expliquen els motius que els han dut a posar punt i final a aquesta aventura informativa al servei de la lluita independentista. És la història de sempre. L’independentisme combatiu sempre ha tingut a les seves files militants de gran vàlua personal i política, persones que han dedicat i dediquen a la causa els millors anys de la seva vida fent sovint grans sacrificis, només moguts per l’estima a la pàtria i les ànsies de llibertat i justícia social. Si el futur del moviment depengués únicament d’aquesta mena de gent segur que les coses anirien per viaranys ben diferents. Però des de sempre el moviment ha estat contagiat pels virus, en gran mesura propagats per l’enemic mitjançant les fórmules més diverses, de l’enfrontament, del buscar l’enemic entre els mateixos independentistes, en voler ser sempre més pur que el d’aquella altra organització que també es proclama la més revolucionària. Mals endèmics que continuen i que són la gran llosa per a un moviment que sembla condemnat a la divisió. Les agressions que grupuscles d’aquests que van per la vida com els més purs han fet aquest migdia al Fossar contra militants d’ERC és un exemple que canvien els protagonistes, generacions passen el relleu a d’altres, però algunes maneres de fer que danyen a la causa continuen arrelades en el moviment. La gent de llibertat.com plega cansada de les batalletes entre uns i altres. El seu portal volia ser una eina per avançar cap a la unitat i això li ha costat acusacions de tot tipus que són injustes a una feina ben feta durant set anys que buscava precisament superar els vells fantasmes de sempre. Veient certs comportaments és molt lògic que al final els més sensats tirin la tovallola i optin per vies més possibilistes. Potser alguns faran un Estatut de pa sucat amb oli, que creuen és un pas cap a la independència, per petit que sigui. Però els que intenten impedir a hòsties que els representants d’una formació política catalana facin un ofrena al Fossar no són millor que ells, al contrari. Són una vergonya per al país i per a la causa que diuen defensar. Sé que ells pensen que són uns herois, els més guapos, els més revolucionaris, els que millor defensen els ideals dels que reposen al Fossar. Però el seu comportament és patètic, antipatriòtic i sobretot el símbol de l’infantilisme primari que precisament ha situat l’independentisme combatiu allí on és.