Arran dels atemptats a Londres i a Egipte, dues qüestions que són simptomàtiques dels límits als quals s’està arribant i que ens haurien d’invitar a la reflexió col·lectiva. Per un costat, l’ordre de disparar a matar que té la policia britànica contra tot sospitós, i que no pensa revisar tot i que ha costat ja la mort d’un ciutadà brasiler que simplement corria perquè perdia el metro. I per altra banda no deixa de ser un signe de la insensibilització i la frivolitat amb què molts viuen la tragèdia que aquests dies a Egipte alguns turistes es fotografïin somrients davant dels signes de la massacre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els món pretenen dirigir-lo ells, els que anomenes, tu ets una comparsa…
abaixa el cap! que tiren contra el públic que els observa….
(les coses són com són, encara que a vegades no ho semblin)
Hi ha que anar a matar politicament, els que afavoreixen les politiques que provoquen estats d’excepció afetgida, intranquil.litat ciutadana i mes injusticies. En volta de apostar per la normalitat del Estat de dret i la tranquil.litat de les regles de joc democràtiques.
Es que tenen propensió a trencar les regles de joc del Estat de dret democratic, propensió crear encara més alarmis-me del que ja hi ha, i portar els assumpetes a situacions encara mes extremes, en volta d’apostar per la seguritat i el mitjans del Estat de dret, no hi deuen ser en politica.