El Campanaret

Jung defensava la idea que el domini de la raó sobreestimada empobreix i empetiteix l’individu. En la majoria de casos ens neguem a considerar seriosament les indicacions de l’inconscient. Contra l’escepticisme que pregonen els racionalistes que no consideren res que no es pugui provar Jung argumentava que quan no podem arribar a saber alguna cosa, ens hem de plantejar aquella qüestió com un problema intel·lectual. No sabem, per exemple, per què ha sorgit l’univers, ni arribarem a saber-ho. En conseqüència, per tant, hem de plantejar-nos aquesta qüestió com un problema científic o intel·lectual. Però si des l’inconscient rebem idees sobre la qüestió les hem de tenir en compte. Fins i tot tenim el deure d’arriscar-nos a formar-nos-en una idea a partir d’aquests missatges, encara que sapiguem que sempre es tractarà d’una hipòtesi que no podrem demostrar.

Qui no ha fet el possible per formar-se una idea sobre la vida després de la mort ha perdut alguna cosa. Perquè el que es planteja interrogativament és patrimoni antiquíssim de la humanitat, un arquetip, ric en vida misteriosa, que desitja sumar-se al nostre per completar-se. La raó ens posa límits massa estrets i ens exigeix viure exclusivament allò conegut (i fins i tot això amb limitacions) en un lloc conegut. Com si es conegués l’autèntica dimensió de la vida! La realitat és, però, que transcendim dia a dia més enllà de les delimitacions de la nostra consciència; sense potser ser-ne conscients l’inconscient viu en nosaltres. Quan més preval la raó crítica, més pobre esdevé la vida; però quan més inconscient, quants més mites puguem arribar a comprendre, tanta més vida és integrada. Afortundament l’inconscient és capaç de comunicar-nos coses que no podem saber per la via de la lògica. Només cal pensar, assenyalava Jung, en els fenòmens sincrònics, en els somnis premonitoris i en els pressentiments.