Castell de somnis de Francesc Aguilar
//*// En l'era de la plaga dels set mil milions d'humans //*//
Unes eleccions són molt més que un referèndum.
En un referèndum vinculant el poble pren una decisió concreta sobre una qüestió formulada pel govern o per part de la “societat civil” i que desprès el govern ha d’executar, encara que no hagi estat partidari de la proposta votada.
L’experiència espanyola però és molt negativa en tema referèndums, recordem el de l’entrada en l’OTAN que finalment es va fer en el sentit contrari al de la proposta electoral de Felipe González, i després vam entrar també en l’estructura militar sense pena ni glòria. O també el de la constitució europea, que no va servir per a res, aquí es va aprovar i no en tenim aquesta constitució. No cal recordar l’experiència catalana amb el referèndum de l’aprovació de l’estatut i que es va fer a Espanya amb el resultat en les corts primer i el tribunal constitucional desprès.
En unes eleccions decidim un parlament i un govern per molt de temps. Aquest parlament i govern a més a més de legislar i governar els nostres diners, els nostres drets i les nostres conductes, poden fer si volen un referèndum, i en els quatre anys de mandat si s’obstinen, cent referèndums.
Per això no estic d’acord en el cop d’estat sensibler del president Mas que pretén reduir el ventall d’opcions i la capacitat de decisió del poble català en unes eleccions constituents a partir de les maquinacions de si ell apareix al principi o al final d’una llista única “de país” (que no té ni el valor de dir-li “llista única per la independència”). També la podria anomenar llista del gloriós moviment nacional català, posats en totalitarismes antipartidistes.
La Via Catalana per la Independència passa pel protagonisme cada vegada més gran de la veu del poble, fins i tot en el acte transcendent de posar creuetes en el estricte espai de la papereta de votacions.
Unitat per la independència entre les forces independentistes. La forma de treballar units per la independència, la llibertat i la regeneració democràtica és establir entre tots el marc d’unes eleccions constituents consensuades. Així podrem celebrar amb èxit unes eleccions unitàries i trencadores amb llistes obertes de país per la independència. Més democràcia amb la independència.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“En un referèndum el poble pren una decisió concreta sobre una qüestió formulada pel govern i que desprès el govern pot o no executar, encara que fos vinculant”.
Sóc més partidari d’aquesta frase: “En un referèndum vinculant el poble pren una decisió concreta sobre una qüestió formulada pel govern o per part de la “societat civil” i que desprès el govern ha d’executar, encara que no hagi estat partidari de la proposta votada”.
Això és el que passa en països (Suissa, Itàlia, EUA, etc.) amb [més] tradició democràtica [que el nostre] i que ténen al referèndum com una eina normal de conducta democràtica i un exercici de responsabilitat ciutadana. Al nostre pais, un comportament així és impensable (recordem, sino, la patoxada del decret aquest de “consultes no presbicitàries”, o les declaracions sobre els referendums del ben atapaït president del Parlament sr. Benach [d’ERC] arran de la seva negativa per portar a terme l’ILP sobre la independència). També són d’agraïr [sic] les opinions de varis insignes polítics nostrats dient que els referéndums s’han de fer sempre i quan “es guanyin”. La democràcia no és el nostre fort…
“En unes eleccions decidim un parlament i un govern per molt de temps”. I també és una gran veritat que els programes presentats per les diferentes llistes electorals són qüasi bé sempre reinterpretats [i oblidats, i putinegats, i…] post-electoralment.
Atentament
“Els viaranys de l’home són a la vista de Jehovà,
i ell observa observa tot el seu transitar”.
Proverbi 5:21
Arreplego la millora, Riudoms.