Castell de somnis de Francesc Aguilar

Aquí i en la Xina Popular als éssers humans ens agrada que ens conten històries, ens diferenciem dels animals per l’habilitat manual, la capacitat de parlar i el pensament simbòlic, fer foc i contar històries al seu voltant, que fa que avui en dia ens passem hores davant la tele engolint anuncis entre bocí i bocí de pel·lícula, per anar a comprar al dia següent.

També ens diferenciem dels animals per la creació de l’escriptura, i amb ella l’aparició de la història. No sé si els llibres sagrats de les religions amb llibre són definits com a llibres d’història, polítics, de lleis, de moral o com a literatura purament o d’evasió, segurament de tot un poc. El cas és que han guiat i guien la forma de viure i de pensar de milions de persones i a voltes en el seu nom decideixen sobre la vida i la mort…

Avui Josep Luís Carod-Rovira, ex dirigent d’ERC i ex segon de la Generalitat de Montilla s’ha consagrat també com a escriptor al guanyar el Premi d’Octubre de narrativa i ha volgut marcar la separació amb la seva faceta de polític.

Però segurament la política i la literatura tenen comú la capacitat de fabulació, com es diu avui en dia, la necessitat de “crear un relat”. La qüestió és si el polític crea un relat a fi d’unir i organitzar la gent per a caminar cap a un futur millor o crea el relat per entabanar el personal a fi de continuar fent voltes a la sénia i assegurar que ell continua a la poltrona, peti qui peti.

Bé , enhorabona pel premi, Josep Lluís, i que la passió per la vida et sigui inspirant.