estirant del fil...

Quan s’inutilitzen les fonts públiques, quan es proposa eliminar els
bancs de les places –com proposa l’alcalde de Salt, Jaume Torramadé i ja fa
Albiol a Badalona–, quan responsables polítics i mediàtics focalitzen,
maldestrament, el boc expiatori de tot en la immigració com a resposta màgica que
tot ho explica, doncs acaba passant el que acaba passant. Reduccionisme en píndola que no té res a veure amb la realitat.

I clar, els securòcrates s’entesten en pretendre que el carrer deixi de ser
el carrer. Si a més es barreja amb la crisi i un atur desbocat, la lleugeresa
de la facilitat de carregar sempre la culpa als altres i l’auge latent de la
xenofòbia, arribem a una situació d’apartheid. A l’altre Salt: el quotidià que
sobreviu cada dia. Fet i fet, si PxC és la tercera força amb un 14% (i un
colebrot surreal) ho és, fonamentalment, perquè un terç de la població no pot
votar. Deletregin 100 vegades: d-e-m-o-c-r-à-c-i-a. No s’oblidin l’accent a la
a.

Coctelera i producte mediàtic: Salt. L’estigma. Contra tot plegat, en Nico
Luppo s’endinsa en el municipi gironí per fer surar els veus que mai s’escolten.
Sobretot la de GRAMC
(Grups de Recerca i Actuació amb Minories Culturals i Treballadors Estrangers),
que ens diuen clarament que d’aquesta crisi ens en sortim tots, pencant i
bastint sortides comunes, o no ens en sortim. Clar que, abans que Guardiola
matinés, ja ho feien desenes de treballadors migrants a la verema de Lleida o als
tallers d’Osona. I en mil indrets d’aquest país de memòria fràgil, fugissera i
cínica.

Postdata. Excusa o acusació o autogol? Ho ha dit Jorge Fernàndez Díaz: “El
discurs del PP ha evitat que Anglada estigui al Parlament”. Excusa o acusació?

Postsriptum. Sobre tòpics absurds, Unitat contra el
Feixisme i el Racisme ja va elaborar aquest oportú full volant.