estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

13 de juliol de 2011
0 comentaris

Sis veus contra Garzón: Julen Arzuaga

Julen Arzuaga, advocat i membre de Behatokia (Observatori Basc de Drets Humans). Processat per Garzón, jutjat i absolt en el sumari 33/01 contra
Gestoras Pro-Amnistia. [País Basc]


“Cal indignar-se. També contra
Garzón i tot el que representa”

Garzón al CPT. Com es viu i veu des del País Basc?
Ben contradictòriament. Tot el mal que Garzón ha infligit a aquest poble és
inversament proporcional al suport que ha donat a les recomanacions del CPT per
a eradicar la pràctica de la
tortura. Que ara és vinculi una cosa amb l’altra és
desquiciant. Treu de polleguera. Cert és, però, que la designació es fa des d’un
esforç diplomàtic espanyol al si del Comitè de Ministres d’Exteriors del Consell
d’Europa, quan el mateix CPT estava en contra del seu nomenament. En qualsevol
cas, pensem que, sia com sia, qui surt perdent és la lluita contra la tortura.

Garzón també indigna?

Oitant.
A Euskal Herria, Garzón es vincula a l’arbitrarietat en la justícia, a l’abús i
l’oportunisme pur. En aquest sentit, indigna qualsevol reconeixement que rebi. Però
més enllà del sentiments, que poden ser irracionals, humans o passatgers, el
que resta és una cabdal qüestió de fons: la tortura roman i persisteix per la
hipocresia de figures com la del jutge Garzón. I per l’oblit i la desmemòria. Reconeixement,
reparació, rehabilitació i garantia de no repetició són les úniques claus
possibles de futur.

A tu et va processar en el
macrosumari Askatauna on et demanaven 10 anys de presó per la teva tasca
jurídica. Se’t va absoldre. Què en penses?

Que van
ser tan injustes les condemnes als meus 21 companys i companyes com les cinc
absolucions que es van decretar, entre ells la meua. Una loteria
macabra. El sumari en si mateix, la filosofia que el va impulsar –i impulsa altres
com l’actual de Bateragune– és allò veritablement insuportable. Si hi ha milers
de ciutadans i ciutadanes que feien el mateix que nosaltres des de Gestoras o
després Askatasuna; si hi ha tants o més que, sense dubtar-ho, assumirien les
responsabilitats que ha desenvolupat Arnaldo Otegi… aleshores o se’ls condemna
a tots o se’ns absol a tots. Qualsevol altre solució és arbitrària. Pot
afrontar l’Estat, amb Garzón com ariet, un repte similar? És aquí on es
demostra el seu fracàs.

El Garzón més mediàtic i ‘vedette’ ha
coquetejat amb el 15M i la
indignació. Com ho veus?

Afegiria
unes paraules de Stéphane Hessel, prologant el llibre “Reacciona” on col·labora
Garzón: “És temps de mobilitzar-se, de ser actors, no només espectadors impassibles,
progressivament uniformitzats, gregaritzats, obedients”. L’històric militant
francès s’acaba de solidaritzar amb Aurore Martín, militant de Batasuna a Ipar
Euskal Herria perseguida per ordre del mateix Garzon. Des del nord, aturant des
de la desobediència civil la detenció d’Aurore, ens han ensenyat el camí: que
és temps de mobilitzar-se, si. També contra Garzón i tot el que representa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.