Sé que és repetitiu i potser massa insistent, és però, perquè m’agradaria que alguns sectors – immovilistes – de l’església, deixessin de fer-se-la seva encara que només sigui, per a deixar entrar aires nous.
Del butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir en treiem uns apunts de Mossèn Enric Subirà prou explícits i entenedors, fins hi tot, atractius.
…L’Església hauria de recollir també els fruits d’una sembra de fa més de dos mil anys. Fruits d’un nou llenguatge, d’un nou estil de fer-se present al món d’avui i per damunt de tot, fruits en justícia i veritat.
…Les condicions d’una terra ben assaonada podrien ser:
Una Església que no condemni tan i que aculli més.
Una Església que no santifiqui tan i que humanitzi més.
Una Església oberta més als signes actuals i no tan als ritus del passat.
Una Església en definitiva, que comparteixi més i que no exclogui tan.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fins que això no passi, i per molts papes xupi-güais que s’hi presentin davant els mass media, continuarà amb els aires pudents.
Lectura recomanada: Llibre de la Revelació (Apocalipsi), capítol 18, sobretot el verset 4.
Atentament