Motxilla VIII
VIII Si en resta res de positiu, ho donarem per bo car… el temps ja no l’aturarem, el fer i el perfer és passat i l’efímer demà, ja no existeix.
VIII Si en resta res de positiu, ho donarem per bo car… el temps ja no l’aturarem, el fer i el perfer és passat i l’efímer demà, ja no existeix.
VII Tot ens cal i res ens és sobrer, fins hi tot amb risc d’equivocar-me, prefereixo el moure’m que l’estar-me quiet, hi ha cops que sí, cal aturar-se i callar pro…quan sóc capaç d’entendre és, quan els meus sentits s’afinen, SÍ – SÍ !!
Buscant-ME, M’HAS trobat Has temptejat la descoberta corrent, grimpant, graó a graó, amb l’ànsia d’assolir l’AUTÈNTIC, creixent i adquirint l’immens saber. Finida la travessa t’adones ara, que la recerca ha estat perfeta; Buscant-ME, M’HAS trobat aconseguint el més alt cim. Complert el teu delit, és quan PUC dir…que sí, que sempre HE estat
VI Talment, amb el què i el com i el perquè de tot plegat i els tants d’interrogants que es succeeixen pertot, distorsionen la mètrica tonal. Relaxant-me i mesurant el mot, recuperaré l’alè del fa major d’un allegro ma non troppo, musicant el sentiment i el goig que harmonitzi el proper poema.
V No m’he lliurat del jo contradictori que allunya amics i parentiu, caldrà esbrinar amb perseverança la ruta del descuit on m’he perdut.… Hi ha però, qui mai s’allunyarà, la més fidel de les companyes, és, qui a l’últim gest…farà d’escorta.
IV l’evocació rebel d’un temps d’aventurar-me al córrer, m’inspira avui reprendre’l, i he constatat l’advertiment que el temps perdut no té retorn, fallit l’intent, cal tributar el cost de la inconstància temporal.
III Evocant les pors i els dubtes amagats d’angoixants i antics silencis, els maquillo d’ironies, desviant-ne l’atenció!
II No ho sé pas si em conec prou bé; Protegit de màscara i disfressa d’habituals ironies a destemps, i amagant els verbs inconfessables d’instintives i fosquívoles debilitats… Creus potser conèixer-me millor? No t’avancis, sigues pacient i, deixa’t conduir pel laberíntic embullit.
I He amagat els mals endreços d’inutilitats i perversions caduques rere la tramoia i bambolines; L’escenari és a punt, s’obre el teló de boca, s’esvaeix la broma matinal, deixondeix el dia novençà i ara, em cal interpretar l’arrauxat paper farsaire.
reposant del caminar… De l’íntim caminar feixuc, llarg, un carregós embalum he aplegat despedregant costosos viaranys, m’ha emplenat a caramull motxilla i ment eixorivida; Reprenc així el peregrinatge d’aquest capítol conclusiu.
Oportunisme amb tuf de moneda falsa. Heu perdut el temps amb la recerca del poder i quan l’heu tingut, no heu estat capaços de posar-hi ordre i a més, heu menystingut els veritables federalistes que sí l’entenien com una relació pactista i de respecte entre iguals, avui, heu fet tard! Des
Compte! Al tauler d’escacs hi ha moguda hi potser haurem de preveure la jugada següent, moure peça adequadament i amb perspectiva catalana perquè no ens afecti les inèrcies externes. – Catalunya és Catalunya i…Espanya és Espanya –
Dels fets de maig del 1937 a… El desconcert generat per les desavinences dels diversos partits i sindicats desfermaren enfrontaments violents amb barricades als carrers, execucions, revenges i assassinats indiscriminats en el dantesc escenari que es produí a Barcelona més enllà de la lluita als fronts defensant-nos del feixisme. Hi teníem la
Us l’han servit amb safata! Als qui volien mostrar ” la violència a Catalunya ” ja tenen la foto – moltes – per emmarcar-les on més els convingui. Els estem fent el joc i els donem totes les facilitats amb aquest ” síndrome d’Estocolm ” que a alguns se’ls ha encomanat donant suport
¿Cataluña tiene que dejar de ser Cataluña? Interessant artricle d’en Francesc Cabana Quina relació hi pot haver entre l’economia i el moviment sobiranista? És discutible, però sembla que n’hi ha, com a conseqüència de la crisi econòmica. M’explico. La crisi econòmica, molt greu, aplana la moral i el país. L’atur és tan