Per als qui volien violència…
Quan estudiava Periodisme, uns companys i jo vam intentar fer un reportatge sobre els okupes i vam haver de deixar-ho córrer a mig camí. Vam anar a veure moltes cases okupades i centres com el de Can Vies, però només vam trobar-nos prepotència i classisme. Teníem 18 anys i érem una mica hippies, però no anàvem prou bruts, ni vestits amb prou coloraines ni portàvem els cabells prou grotescament rapats per ser considerats dignes de les seves explicacions. Han fet el mateix amb Xavier Trias, que ha intentat negociar un acord perquè Can Vies pugui seguir fent les seves activitats però no hi ha hagut manera. “Quan t’asseus amb gent que ni et saluda, saps que corres un risc molt gran de no arribar a cap acord”, ha dit l’alcalde.
Les notícies dels diaris que cobreixen aquest tema van plenes de comentaris de veïns que denuncien que cada cap de setmana la música de l’edifici sonava a tot drap fins a altes hores de la matinada, i que si anaven a queixar-se, eren bandejats amb insolència. A la seva pàgina web -perquè són antisistema però naturalment tenen pàgina web, Facebook, Twitter i tota quanta llaminadura capitalista- es poden veure les activitats de les quals tan orgullosos estan, però és veritat que la majoria d’elles són festes i concerts. Quants joves no voldrien un local gratuït on poder muntar les seves fiestuquis particulars?
Ells diuen que no són violents, però en fi, només cal veure les destrosses que provoca cada episodi d’insurgència anticapitalista. I al butlletí digital que publica Can Vies, que es diu La Burxa, el pacífic titular de la notícia de capçalera és: “No ensorrareu els nostre somnis, però nosaltres sí que cremarem el vostre futur”. Fins i tot David Fernández ha dit que l’excavadora cremada “entra en una lògica” perquè “en lògiques de conflicte aquestes coses passen”. Passen si hi ha vàndals pel mig, perquè els independentistes estem en un conflicte de cal Déu i encara no hem trencat mai res. Segons Fernández, la violència és una conseqüència de la provocació de l’Ajuntament i de la Policia, que “han creat una espiral de conflicte”. I no t’ho perdis, li sembla “incomprensible” que els responsables polítics enviïn la policia a resoldre “conflictes socials”. Brutal.
Si resulta que les ordres judicials es poden boicotejar i no ve la policia per fer-les complir, qui complirà les ordres judicials? I si ningú no pagués el lloguer, la llum, l’aigua i el gas del seu habitatge o dels seus espais de lleure, no podria funcionar ni el nostre sistema, ni el seu ni cap. Ara bé, si volen imposar el seu formidable sistema, el nostre sistema pervers els ho permet aconseguir. De moment, sentint-ho molt, només tenen tres diputats. És clar que a ells, el que vulgui la majoria, no sembla importar-los gaire…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament