Diumenge, tornaré a votar. De la il·lusió primerenca he passat a ser un més dels euroescèptics, malgrat tot, diumenge tornaré a votar – en clau catalana es clar! – perquè penso que aquesta Europa que tantes decepcions i tants cops ens ha deixat plantats, reaccionarà a temps de fer els canvis d’estructures polítiques
es pot fer una pregunta? De la continuació de la Història Nacional de Catalunya d’Antoni Rovira i Virgili dirigida per Jaume Sobrequés i Gallicó, hi llegeixo un paràgraf pertanyent a l’època on s’enviava treballadors a l’Alemanya Nazi, s’homenatjava els aviadors de la Legió Còndor, s’enviava soldats a combatre la Unió Soviètica i
Amor i qualitat de vida Deixarem la porta oberta per l’esperança en el viure per l’altri i no perdre’m els sentits vers, cada raig de llum que ens anuncia un nou dia, convida a seguir caminant per a millorar-nos i fer-nos potser…més humans!
de ferma convicció Castell del Brull, Pedra fermada, reberes malvestats i predacions que esquarteraren t’original aspecte, i en restes tu, la valerosa Torre amiga que encimbellada al turó, testimonies l’actiu i el pas del tarannà d’un Poble que no admet imposicions; Atenta al col·lectiu reclam dels concurrents acords, has fet patent ton
Tant nerviosos estan? LO PI DE LES TRES BRANQUES Per on baixa el Llobregatdels Pirineus a la plana,don Guillem de Mont-rodona trenc de dia davalla,voltat de comtes i ducsen ufanosa colcada.De l’alta sella en l’ arçó,sobre arabesca gualdrapa,seu en Jaume nostre rei;no du més corona encaraque la de son cabell d’orque algun àngel li ha
Jo, disposat fins a on calgui! Mentre siguis capaç de promoure el moviment sorrenc del teu temps segueixes creixent, segueixes essent útil a tu mateix i als demés també, pensa…que potser per a algú pots ésser l’engranatge vital que el fa moure, esforça’t-hi perquè el projecte s’ho val, oi?
I seguir capgirant perquè no s’aturi El capgiraré tants cops com em sigui possible, enriquint el Meu temps i omplint-lo dels desitjos que m’ajudin a un millor ben viure!
SÍ / SÍ !! D’una carta de Josep Pous i Pagès adreçada a Pompeu Fabra després del daltabaix d’aquella maleïda guerra, optimista com sempre hi deia… “Quan l’esperit d’un poble està en camí de recobrament, res no pot aturar-lo” Ara doncs, ens correspon a nosaltres no aturar-nos i prendre’n bona
es clar que sí+sí El que queda clar és que la independència en sí, sense altres mesures, no solucionarà cap dels problemes; però el que sí pot fer la independència és crear millors condicions per solucionar-les. Georg Kremnitz Premi internacional Ramon Llull 2012.
Tornem a probar? Encara que sigui molt de tant en tant, som molts els qui ens agradaria sentir l’acolliment d’una ma amiga o l’abraçada afectuosa i compromesa, més enllà, del costumari social establert. Sembla que ens falta temps o fins hi tot, que no queda bé tanta retòrica, doncs…sabeu què? Que podríem
Los Conquistadores Ens mostra el país on ens tenen atrapats, on es protegeix la prepotència dels qui el governen sense escrúpols empobrint i retallant drets a la població, ho han fet sempre i no saben fer-ho de cap altra manera que no sigui per al seu propi benefici i de la seva “camarilla”.
Escoltant la vuitena de Mahler Potser ens cal fer-ne vivència personal i fins hi tot obstinada, dels molts moments que hauríem d’allunyar-nos del nostre Jo, per a esforçar-nos – si no sabem fer-ho d’altre manera – a entendre els qui més a prop tenim, fent-ne fins hi tot, les concessions que calgui
Reviure Fixant-nos al guaitar les nostres més íntimes finestres, retrobarem nous ventijols que es filtren per les escletxes, fent-nos imaginar, novelles melodies. Talment és, el llum naixent del Dia que esclatant amb esperança renovada i, alternant silenci amb disbauxa, ajuda a retrobar els més bells propòsits que en percebre’ls, tot vetllant per la felicitat dels
Déu n’hi dó les que hi ha! Gent de Sant Celoni, digueu-los a aquests personatges que recompten estelades, que els podem facilitar la feina, resulta, que n’he trobat per Barcelona també, al barri de la Bordeta he trobat aquesta – no els digueu que és casa meva – i compte! perquè als balcons del
I la clau, la tenim nosaltres també! Malgrat la ignominiosa hostilitat soferta, hem estat capaços – durant generacions – de canalitzar un seguit de resistències amb diferents formes i amb diferents comportaments fins a on som ara, s’ han concebut opcions diverses també amb la finalitat de sortir-nos del complicadíssim atzucac d’aquest laberint