Poc-moderna

Ahir repassava els blocs amics de capçalera. Al vespre. Des de casa. Amb relativa tranquil·litat. Fa setmanes que em vaig prometre que llegiria les actualitzacions de l’Helena. Les del seu amagatall (Anhel Enorme). Ahir mateix vaig trencar la promesa al veure esmaperduda el seu darrer post I sí, promet ser interessant, però… No me’n vaig poder resistir de copiar-lo i enganxar-lo en un Word. N’ocupava 14 pàgines! Més de 40.000 caràcters amb espais. Espectacular. A més de sis vídeos per fer més digerible la bíblia. Potser durant el cap de setmana, trobarem el moment per la lectura. Després em vaig passar per Al Darrera la Nevera, per re-enganxar el fil del bloc del Roger. Em va agradar especialment la seva borrosa reflexió sobre la vaga (tot i que per reflexions sobre el 29-S, la de l’Oriol Lladó). Em vaig enrecordar aleshores que tenia ganes d’imatges. Calia seguir amb la ruta. L’aturada fotogràfica de Rockviu. Allà on vam retrobar-nos amb uns altres habituals, Els Amics de les Arts (espectacular, no?). El repàs ens porta a les rutes estiuenques de la Roser Ortiz, sempre a punt per agafar l’eina (gran fotògrafa). I la festa continuava…

Mentrestant veia El Convidat, recordava el Bassas i somreia al comprovar que la seva filla es diu Elisenda (bé, una de les tres criatures del periodista). Després vaig pensar en tot allò de la Universitat. Del què és el periodisme. Del que hauria de ser. Del què volíem fer. Del que l’Eva fa i escriu. A mitjanit, anar a dormir. On volem arribar? No ho sé, però mon pare m’ha enviat la reflexió per mail avui de bon matí. “Mai no has d’entrevistar ni taxistes ni periodistes: són els grans deformadors de la realitat”. Dervla Murphy, escriptora irlandesa (1931). Quan ens cansem, ens haurem de canviar al taxi.
I si algú té mono de cites, dues més. L’una de Plouen “els heavies són els bons”. L’altra d’Eric Fuentes “n’estic fart dels grups que m’expliquen que van a comprar vedella”. Reflexionem-hi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!