Portades
Quan Imaz va anunciar que no es presentaria a la reelecció com a president del Partit Nacionalista Basc la majoria dels diaris ho van presentar això com un triomf del sector Egibar, el sobiranista, i poc menys que un desastre en l’horitzó, sobretot per aquesta cosa tan pesada que és la “unitat de la nació espanyola”.
Que jo recorde, i perdó per l’autoesment, només VilaWeb i l’Avui vam anunciar que en realitat aquella decisió d’Imaz era la prèvia a la retirada també d’Egibar i a un pacte entre els diversos sectors del partit.
Supose que tots els altres diaris també ho devien saber ja que el mecanisme per a fer-ho era ben senzill: tothom amb qui parlaves del PNB t’ho explicava ben claret i amb tot de detalls que això era el que anava a passar. Siga com siga van optar pels grans titulars apocalíptics. Podríem discutir si era una qüestió d’apreciació però si això fora així ens haurien d’explicar per quin motiu en canvi avui, quan Egibar ja ha fet saber que no es presentarà al càrrec, la notícia no mereix uns honors semblants a les portades. No?
Molt agraïda per l’aclariment.
Jo havia pensat, sense poder entendre això que ara reculls, que era la inèrcia de fer escarafalls en relació al tot el que no sigui combregar amb rodes de molí, perquè no podia pensar que és que s’avorrien.
Què mal pensat que eres!!. Això és cosa de la imparcialitat i l’objectivitat dels informadors.