EL LLAMP

Aquest cap d’any l’acabem amb la bona notícia que hi ha un genocida menys al món dels vius.
Ara mateix no em plantejo pas si sóc o no partidari de la pena de mort, sols penso en les desenes de milers de kurds massacrats pels imperialistes iraquians menats pel Saddam Hussein.
M’agradaria
que els mateixos que mostraren la seua alegria per la recent
desaparició, però menys "violenta", d’un altre assassí –descendent de "conquistadores"– però a molta menor escala, avui no ens surtin amb escarafalls i carallotades de l’estil "la culpa la tenen els americans".
Ara
resultarà que els iraquians (mentre es maten entre ells també), són més
demòcrates que els espanyols: la memòria històrica de l’estat del Borbó
ha estat incapaç, no ja de penjar de la forca als assassins i genocides
que encara viuen i vesteixen d’uniforme (o no) i que campen arreu, sinó
que no pot reconèixer la injustícia dels consells de guerra, dels
afusellaments i dels garrots vils, de les presons i dels camps de
treball esclau, de les persecucions i dels exilis, en fi, admetre que
el franquisme fou un moviment espanyolista genocida, especialment
contra els catalans. És clar que si els espanyols reconeguéssin
l’origen i la motivació veritable del franquisme, la tercera
restauració monàrquica que en resultà no quedaria pas a massa bon lloc.
Que el Ninou ens dugui més ventures, a veure si per fi el 2007 podem "penjar de l’alta forca" els nostres Saddam…