EL LLAMP

La
Llibreta Màgica d’Edison,
el nen Lluís
Serra Pablo
i la il·lusió del seu pare

A
en Màrius el vaig conèixer quan ell era molt jovenet,
un llibre per obrir. El temps i el seu constant bon fer m’han donat
la raó ?pocs cops
que la tinc deixeu-m’ho notar? i a
hores d’ara és un reconegut escriptor de merescuda fama. Des
de fa nou anys que ens trobem els dimecres de gairebé cada
setmana al Bar Queimada (al Carrer de la Independència ?no
podia ser altre!?, a
Barcelona) on ens entaulem per jugar a la Lliga
d’Scrabble en català, de la qual, naturalment,
en Màrius n’és un dels punters.

El
passat dimecres se celebrà el «Play Off»
del Solstici d’Hivern, que guanyà altre cop la campiona Anna
Genís. En JJ no s’hi presentà, llàstima:
fa massa que no ens acompanya, però si l’esmento expressament
és perquè fa poc més de cinc setmanes posà
una de les seues valuoses «Totxanes…»
en què parlava, en rigorosa primícia, del que ara també
us comentaré.

El
Mestre de l’Enigmística que és en
Màrius, tot just entrats al Queimada n’Eulàlia i jo,
se’ns atansà i ens oferí, amb l’esguard espurnejant, la
seua Nadala d’enguany. «Bon Nadal i 2007» ens
digué, lliurant-nos alhora una llibreteta apaisada d’un
centímetre de gruix. Atès que sóc un persistent
lector d’en JJ recordí a l’acte de què es tractava: el
«foliscopi»
d’en Lluís.

El
foliscopi, conegut també com a llibreta animada, és una
joguina òptica que inventà n’Edison (1875?) i que
batejà amb el nom de llibreta màgica. Consisteix en un
seguit de fotografies o imatges relligades que, passades a certa
velocitat, fent servir el polze de la mà com a escapament,
permet la visió d’un moviment animat a partir de pictogrames
fixos lleugerament canviants.

El
d’en Lluís ens el mostra en una cursa atlètica, corrent
en el que em fa tot l’efecte de ser la final dels vint-i-cinc metres
lliures, la cursa de velocitat més ràpida per a nens de
set anys. Sols que hi ha un detall important a conèixer: en
Lluís no pot córrer, ni caminar, ni moure’s de cap
manera per ell mateix, ni mai no ho ha pogut fer perquè pateix
d’una malaltia que l’incapacita per a tot moviment.

La
il·lusió del pare d’en Lluís era de veure’l
belluguet com són la majoria dels infants. Amb cinquanta
fotografies curosament retocades a fe que ho ha aconseguit, i ens ha
permès de veure-ho també a nosaltres.

Gràcies,
Màrius.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!