A tall d'invocació

Aquest octubre ha fet vint-i-cinc anys de l’inici de les tertúlies de La Naia, que varen continuar amb les de La Revolica. Foren cinc anys, en total, de tertúlies. Les va iniciar Lluís Roda i, en anar-se’n, les vaig coordinar jo. Vistes des d’ara, per a mi tenen un sabor nostàlgic, lligat a la coneixença de molta gent, a moments molt bonics de la nit alacantina. Des d’un altre punt de vista, varen ser una plataforma per a visualitzar la nostra cultura en un ciutat que semblava completament aliena i sovint hostil. 
      Per les tertúlies, que s’iniciaren amb la presència de Vicent Berenguer, passaren poetes com Marc Granell, Vicent Alonso, Josep Piera, Josep Ballester. I, per, descomptat, Lluís Alpera, Emili Rodríguez-Bernabeu, Gaspar Jaén, Josep Lluís Blasco, Jordi Botella, Antoni Prats, Ximo Espinós… Perdoneu que l’inventari no siga exhaustiu. (n’hi ha més)

  El ritual, en els darrers anys, començava amb un sopar a l’Espardenya. Seguia amb La Revolica, ja amb una copa a la mà,  on s’iniciava la sessió amb cada convidat, amb la lectura de textos, intercanvi d’impressions… 
    L’època era molt esperançada. Tot estava per fer, però albiràvem un futur diferent, on seria possible normalitzar la nostra cultura. Uf!, “normalitzar” una paraula de l’època. Recorde la passió que ens produïa veure el panorama creatiu. Fer una vida d’artista no vol dir que un ho siga, però teníem una gran confiança en la creació. I la creació (la cultura) no era la societat, però la veiem com un motor de transformació. Plataformes com la revista Marina d’art de Josep Pérez Montaner, que va ocupar una de les sessions, era un bon exemple de la tenacitat creativa dinamitzadora.
        Demà a la Seu de la Universitat d’Alacant, a les huit, celebrarem amb tota la gent que vulga, l’aniversari. Passarem diversos dropboxs, materials audiovisuals, llibres que vàrem presentar com ara l’antologia A Alacant i també, d’alguna manera lligada a l’ambient, Contra natura.     

   Vet ací la notía a La Verdad