A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

3 de setembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris

Una miscel·lània sobre Benimantell (la vall de Guadalest)

A càrrec de Josep Martines, Vicent Martines i Juan Pedro Martínez, s’ha publicat el volum Conéixer Benimantell a l’Institut de Cultura Juan-Gil Albert. El llibre arreplega vint treballs sobre llengua, història, patrimoni cultural i natural del poble. Es tracta d’una miscel·lània amb textos que comenten des del passat àrab de la vall de Guadalest, fins a la cuina pròpia, i des de jocs populars —o les orquídies— a la pluviometria. Ben mirat, no busquen altra cosa que satisfer la curiositat local amb una dosi d’erudició, de coneixement científic i d’experiències pròpies. Els resultat, diguem-ho ja, és un excel·lent conjunt d’escrits que ajuden entendre el caràcter d’un lloc, la seua personalitat i la forma de viure. En llegir els treballs de la monografia, hom va descobrint com des de la cultura material, la toponímia, els menjars, els jocs o les festes hi ha un correlat que dota d’estil, de singularitat, les manifestacions del lloc. No es tracta de res que siga ni millor ni pitjor que el que hi ha en la comarca veïna, però sí diferent. Matisadament diferent. I això és el germen de l’aire propi que té cada indret, a resultes de la història, de l’economia, de tot allò que ha conformat els seu món. És això, a la fi, el que ens fa apreciar-lo i valorar-lo. (n’ hi ha més)

 En plena fase de la globalització, quan el món ha esdevingut a l’abast d’un tir de pedra, l’ interés per temes locals pot semblar un anacronisme. A mi no m’ho pareix gens. Hem format part d’una societat que ha impedit conèixer elements bàsics de la seua història i de la seua identitat. Una societat que ha menyspreat ingredients com ara una llengua pròpia i el resultat de tot això no pot ser altre que una escassa autoestima i un desconeixement i un rebuig del patrimoni històric, paisatgístic, arquitectònic. Al fons de tot açò hi ha l’equívoc del cosmopolitisme. Equívoc perquè contra el que hom pensa allò universal és sempre local. Ho deia molt bé l’escriptor israelià Amos Oz: allò universal és quelcom relacionat amb llocs xicotets: un carrer, un barri, un pis… Per contra, els llibres internacionals són els que se situen en hotels i aeroports internacionals, els que llegim en hotels i en aeroport internacionals i que, en acabant, deixem en els hotels i en els aeroports internacionals.

 Información “Arte y Letras”, 29 d’agost, “Conéixer Benimantell”

Imatge David Shiers

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!