A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
26 de maig de 2010
Sense categoria
1 comentari
“Un dia i un altre” de Ramon Guillem
Un dia i un altre
Un dia i un altre, un temps
i un altre temps:
els mots, perduts, com petites engrunes,
pel desguàs:
tot l’oblit: instants,
que ni el vell ofici del llanterner
podria retornar-nos.
Es pot pescar
en l’estany eixut del passat?
Em dol creure
que sóc com aquell pobre home
que, pels deutes de joc,
algú llançà,
amb ciment als peus,
al fons de la mar.
Ramon Guillem, Abisme i ocell, Premi V. Andrés Estellés 2009, Ed. Bromera
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I és que el passat s’esvaí
talment un miratge de la consciència
És que fou?
Tan sols nosaltres i els nostres cossos
la nostra pell, els ulls i els cabells
la consciència de respirar
el bategar del cor
tu i tot el que sent de la teua presència
ARA
La única certesa