A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

2 de juny de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Sumem i millorem

[Un problema tècnic impedeix deixar comentaris en el post anterior, ho sent!]

Benvolgut Francesc Parcerisas,
no m’algre de trobar-nos amb el final d’un programa de literatura, ni vull que deixen d’haver-ne. No, no mane Déu! Tot el contrari. El que faig és fer una crítica constructiva d’un programa que em decebia. Potser hi posava expectatives molt altes. Sóc també del qui agraesc programes que parlen de llibres i de cultura, i a qualsevol hora, encara que no m’agrade tot el que diuen… Però no sé… crec que tenim uns novel·listes molt bons (i això no s’hi reflectia), poetes excepcionals (i això no s’hi reflectia), assagistes (ídem), autors de literatura del jo (ídem), de teatre…
Hi havia necessitat de parlar de tants autors i tantes obres en castellà? Hi havia necessitat de parlar de tantes i tantes traduccions? Vull dir alguns autors traduïts eren novetat i bé està parlar-ne, però fer monogràfics sobre algunes obres traduïdes i ben conegudes, no li trobe molt de sentit en el poc espai de temps de què disposaven. Una plataforma –l’única dedicada al català– hauria de prioritzar la producció catalana. Alguns col·laboradors tenien una dicció poc periodística i altres una fonètica obtusa, inacceptable.
Jo també vull sumar, però encara més m’agradaria MILLORAR. I per a millorar, cal fer autocrítica i crítica, que si és raonable (i no fruit de rancors personals) esdevé un mitjà de superació. De tota manera, també com dic en el meu post hi va haver programes interessants, intervencions molt bones i a mi em va descobrir autors i obres desconegues. Sumem sí, però a veure si millorem!
Una abraçada i gràcies per la teua aportació! (n’hi ha més)

Cesc,

en cap moment he dit que la “la vocació universal de L’hora del lector, o diguem-ne l’atenció que dedicava als autors de fora de la tradició catalana, era un problema i que per això mereixia desaparèixer de la programació”. Això és una barbaritat! Del que es tracta és de veure si cal fer alguns monogràfics sobre autors traduïts, o com que els autors traduïts ens arriben a través d’altres plataformes, prioritzem els autors catalans. Els autors catalans bons que n’hi ha i molts.
No voldria fer cap llista, però insistesc: hi ha una llarga, llarguíssima nòmina d’autors que no han passat mai pel programa i són ben destacats. I d’algunes obres, també ben valuoses, i tampoc no se n’ha parlat.
Pel que fa a les entrevistes, als programes que jo he vist, es prioritza la figura de l’autor per damunt de l’obra, i s’acabava convidant a alguns intel·lectuals èbrits d’èxit (capaços de vendre’s l’ànima al dimoni, si en tingueren).
Tot això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!