[Un problema tècnic impedeix deixar comentaris en el post anterior, ho sent!]
Benvolgut Francesc Parcerisas,
no m’algre de trobar-nos amb el final d’un programa de literatura, ni vull que deixen d’haver-ne. No, no mane Déu! Tot el contrari. El que faig és fer una crítica constructiva d’un programa que em decebia. Potser hi posava expectatives molt altes. Sóc també del qui agraesc programes que parlen de llibres i de cultura, i a qualsevol hora, encara que no m’agrade tot el que diuen… Però no sé… crec que tenim uns novel·listes molt bons (i això no s’hi reflectia), poetes excepcionals (i això no s’hi reflectia), assagistes (ídem), autors de literatura del jo (ídem), de teatre…
Hi havia necessitat de parlar de tants autors i tantes obres en castellà? Hi havia necessitat de parlar de tantes i tantes traduccions? Vull dir alguns autors traduïts eren novetat i bé està parlar-ne, però fer monogràfics sobre algunes obres traduïdes i ben conegudes, no li trobe molt de sentit en el poc espai de temps de què disposaven. Una plataforma –l’única dedicada al català– hauria de prioritzar la producció catalana. Alguns col·laboradors tenien una dicció poc periodística i altres una fonètica obtusa, inacceptable.
Jo també vull sumar, però encara més m’agradaria MILLORAR. I per a millorar, cal fer autocrítica i crítica, que si és raonable (i no fruit de rancors personals) esdevé un mitjà de superació. De tota manera, també com dic en el meu post hi va haver programes interessants, intervencions molt bones i a mi em va descobrir autors i obres desconegues. Sumem sí, però a veure si millorem!
Una abraçada i gràcies per la teua aportació! (n’hi ha més)
Cesc,
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No voldria fer cap llista, però insistesc: hi ha una llarga, llarguíssima nòmina d’autors que no han passat mai pel programa i són ben destacats. I d’algunes obres, també ben valuoses, i tampoc no se n’ha parlat.
Pel que fa a les entrevistes, als programes que jo he vist, es prioritza la figura de l’autor per damunt de l’obra, i s’acabava convidant a alguns intel·lectuals èbrits d’èxit (capaços de vendre’s l’ànima al dimoni, si en tingueren).
Tot això.