A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
17 de juny de 2012
Sense categoria
0 comentaris
“Stoner”, una novel·la de John Williams
Stoner —una novel·la de John Williams recentment traduïda al català— és la història d’un professor de literatura. L’autor ens relata com el protagonista de jove, fill de grangers, va haver de fer esforços per estudiar. El descobriment de la literatura serà una peça clau en la seua vida (havia anat a la Universitat decidit a fer estudis d’agricultura). L’atracció litèrària l’impulsarà a ser, després, professor de la universitat.
En un moment donat s’enamora i es casa, però el matrimoni serà una cadena de suplicis per part de l’esposa, una dona poc realitzada i destructiva.
També la faena entra en situació de conflicte, atés la seua fermesa i el fet de no voler deixar-se doblegar al xantatge. Així, la vida d’Stoner, tret d’alguna pausa amorosa, siga primer amb la filla, després amb la relació amb una alumna, serà un continuat calvari.
I què té d’interés aquesta crònica d’una vida tortuosa? Doncs, la manera minuciosa de descriure aquest personatge que coneixem com si fos el veí d’enfront, a través del que sabem que fa i del que ens conta el narrador del seu interior (equivalent a un bon psicoanalista). (n’hi ha més)
En un moment donat s’enamora i es casa, però el matrimoni serà una cadena de suplicis per part de l’esposa, una dona poc realitzada i destructiva.
També la faena entra en situació de conflicte, atés la seua fermesa i el fet de no voler deixar-se doblegar al xantatge. Així, la vida d’Stoner, tret d’alguna pausa amorosa, siga primer amb la filla, després amb la relació amb una alumna, serà un continuat calvari.
I què té d’interés aquesta crònica d’una vida tortuosa? Doncs, la manera minuciosa de descriure aquest personatge que coneixem com si fos el veí d’enfront, a través del que sabem que fa i del que ens conta el narrador del seu interior (equivalent a un bon psicoanalista). (n’hi ha més)
Les escenes de la novel·la donen la mida d’un catàleg d’assetjament personal estrafolari i efectiu. I d’una realitat psicològica cosida amb fils subtils. Ben bé podríem dir que és com una variació de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Tret que ací no és un dona, la que sofreix l’atac constant, la manipulació esfereïdora de la gent de l’entorn, sinó un home. Un home que en algun moment pot semblar pusil·lànime, en d’altres aposta per no perdre-ho tot i, sempre, és un ésser entranyable que suscita l’adhesió sentimental.
Acostumats com estem, en literatura i en cinema, a veure herois, aquest personatge és, més aïna, un antiheroi; un ésser que, decididament, opta per la mediocritat i, en certa mida, la il·lustra. Conscientment? Inconscientment? Tot fa pensar que Stoner no és altra cosa que el ciutadà mitjà, un arquetipus estadístic del conjunt de ciutadans. Allò que la crítica marxista, amb la termes de George Lukács, en deia personatge típic.
Llegiu-la, s’ho val.
Llegiu-la, s’ho val.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!