A tall d'invocació - blog d'Enric Balaguer - Pàgina 5

La literatura segons Suso de Toro: petit diccionari de butxaca (2)

26 de març de 2018

Veg. Comentari anterior a propòsit de Suso de Toto “La literatura des de dins”, editorial Gregal. Alfabetització Estic segur que alfabetitzar-se implica pèrdues, l’abandonament d’un món d’innocència lingüística d’alguna forma; segurament la renúncia a altres formes de coneixement a través dels sentits, del cos. Cànon L’admiració és, per a mi, la clau del cànon. Hauria

“Rebel·lar-se contra una injustícia enorme que resumia totes les altres injustícies”. Notes sobre “La literatura des de dins” de Suso de Toro (1)

26 de març de 2018

Crec que tot amant de la literatura gaudirà llegint un llibre com aquest perquè és un text escrit des de la sinceritat, des del plaer i des de la llibertat. I sobretot des del saber que dóna una llarga experiència d’escriptor. La literatura des de dins és un repàs fabulós del món de la creació

Una aproximació alquímica a l’Alquimista: “Foc secret de Josep Palau i Fabre”, d’Oriol Pi de Cabanyes

20 de març de 2018

Ha aparegut un nou llibre sobre l’Alquimista: Foc secret de Josep Palau i Fabre, d’Oriol Pi de Cabanyes. El llibre aplega diversos textos —alguns ja publicats— sobre l’autor i en fa una aproximació amb lucidesa, encert i amenitat als múltiples camps cultivats per ell. Perquè cal dir que Palau és polifacètic i es desenvolupa

El silenci i la paraula, a propòsit de Jorge Wagensberg, in memoriam

15 de març de 2018

comentaris | Edita (El 2007 Jorge Wagensberg va fer una xarrada a la Universitat d’Alacant que em va suggerir aquest comentari que reproduesc en homenatge.) Jorge Wagensberg va fer una xarrada, el dijous passat, a la Universitat d’Alacant sobre el goig intel·lectual. Va ser un goig sentir-lo parlar del goig. Ho va ser perquè el

“El llibreter Mendel”: un conte commovedor de Stefan Zweig

6 de març de 2018

Els viatges en tren —amb aqueixa passivitat indolent dels vagons lliscant suaument sobre les vies— em produeixen una sensació, entre narcòtica i sensual, procliu a la lectura. El darrer viatge a Barcelona m’ha permés conèixer una obra prodigiosa: Petita crònica de Stefan Zweig (Edicions de la ela geminada, 2015). El llibre aplega quatre relats

Els criminals que no han comés cap crim

19 de febrer de 2018

George Orwell és un dels escriptors del segle XX que millor ha descrit els mecanismes d’opressió política. Va estar a Catalunya, durant la Guerra Civil, i va militar a les files del POUM. S’hi havia allistat per combatre el feixisme. Al seu estimable Homenatge a Catalunya va escriure sobre un comissari polític: Llavors vaig

Plantar cara al sistema: sobre “Nova il·lustració radical” de Marina Garcés

5 de febrer de 2018

Marina Garcés, néta del poeta Tomàs Garcés, comença a ser una referència ineludible del pensament actual. Un pensament que es vol reflexió i acció, teoria i pràctica alhora. Ara ha publicat Nova il·lustració radical, en una col·lecció mítica que ha recuperat l’editorial Anagrama: “Quaderns Anagrama”. I què hi defensa l’autora? Doncs, com proclama el títol,

“El jardí de les delícies” de Joaquim Pijoan

28 de gener de 2018

Després de Tempus fugit, una aproximació a la seua infantesa, l’escriptor i pintor Joaquim Pijoan continua la tasca autobiogràfica centrada ara en l’adolescència i la joventut amb El jardí de les delícies (Editorial Gregal). He comentat en aquest bloc tant Tempus fugit, com la novel·la L’amor a Venècia, publicada el 2008, dos anys després de

“De foc i de sang” antologia de contes de Víctor Català

17 de gener de 2018

A cura de Lluïsa Julià, Club Editor, ha publicat De foc i de sang, una antologia de relats de Víctor Català que comença amb el monòleg de “La infanticida” i que inclou relats com “La vella”, “L’explosió” o “La jove”. I, per descomptat, el relat “L’amoreta d’en Piu”, un dels més colpidors de la literatura catalana. El

“Tast de salobre” de Joan-Lluís Moreno: una transfusió d’estima

31 de desembre de 2017

La primera edició del premi “Carmelina Sánchez-Cutillas” de novel·la i prosa creativa el va guanyar Joan-Lluís Moreno amb Tast de salobre, una flamant novel·la que ha publicat ara l’editorial Aila d’Altea. L’obra ens presenta uns personatges, els recorreguts dels quals acabaran encaixant de manera atzarosa. Un home major, postrat en cadira de rodes, i una

“Josep Palau i Fabre. La joia de viure” de Julià Guillamon i Toni Benages

15 de desembre de 2017

La celebració del centenari del naixement de Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) havia preparat una gran quantitat d’actes: exposicions, conferències, un simposi sobre la seua obra, publicacions… La intervenció econòmica de la Generalitat, per part del govern, ha impedit la realització d’alguns, de moment, com ara el simposi previst. En aquest context, ha aparegut

“La tasca de l’escriptor és metaforitzar el món, poetitzar-lo”. La bellesa en l’era digital, segons Byung-Chul Han.

8 de novembre de 2017

Cada llibre del pensador germanocoreà, Byung-Chul Han, és ben bé un estat de la qüestió sobre el tema que aborda. Ho fa amb idees palpitants i anàlisis encertades. De conjetures i arguments vigorosos, n’és ple. Com va escriure Ignasi Aragay en el diari Ara, Byung-Chul Han s’explica amb la senzillesa d’un periodista i amb la

Pensar creativament: la deriva subversiva. A propòsit de “Zuric, 1917. Lenin, Joyce i Tzara” d’Agustí Pons

1 de novembre de 2017

Un lloc concret i un temps determinant poden conjurar-se per impulsar una creativitat extraordinària. L’ambient, l’esperit de l’època —que en alemany té un terme contundent zeitgeist—la conjunció de forces i circumstàncies, en alguns casos, desencadenen idees, propostes, innovacions i canvis de percepció de la realitat. Innovar passa per capgirar l’ordre, invertir valors, redirigir mirades, qüestionar

“Clàssics per a la vida” de Nuccio Ordine: el bon docent, per damunt de tot, és un estudiant infatigable

20 d'octubre de 2017

Coneixíem Nuccio Ordine pel magnífic La utilitat de l’inútil, publicat ara fa quatre anys a Quaderns Crema. Li vaig dedicar una atenció minuciosa en el petit assaig “Mercantilisme i humanitats”, inclòs a El desert i altres palpitacions del nou segle (Gregal, 2016). Paga la pena llegir, ara, aquest Clàssics per a la vida. Una petita

“Les quatre vides de l’oncle Antoine” de Xavier Aliaga

13 d'octubre de 2017

El periodista i escriptor Xavier Aliaga ha publicat una nova novel·la, Les quatre vides de l’oncle Antoine (Premi Pin i Soler de novel·la) . Es tracta d’una autoficció que indaga la vida de l’oncle Antonio, un personatge fascinant. Aquest era un germà del seu pare que després de la guerra va militar en el