L’assaig té una forma larvada que és el columnisme d’alguns diaris i ara també d’alguns blocs. El professor Miquel Berga, després de cultivar-lo tot deixant un article dominical en El Punt Avui, ha publicat el volum Un aire anglès, Edicions del Periscopi, on n’arreplega una selecció en forma de diccionari. El llibre, s’ho val. L’aire britis
L’editorial Raig verd ha posat a la nostra disposició els llibres de l’escriptor kenyà Ngûgî wa Thiong’o nascut el 1938. S’han traduït una part de la seua obra autobiogràfica i dos assajos força significatius: Descolonitzar la ment (2017) i Desplaçar el centre (1917). El primer és un conjunt de quatre textos on l’autor fa recompte
El darrer assaig dels premis d’Alzira, que organitza l’editorial Bromera, ha estat per al dietari Llum a l’atzucac del poeta Ramon Ramon. L’autor reincideix en el gènere perquè va publicar, ara fa un temps, Dins el camp d’herba, un prodigiós especiem del gènere de Montaigne on ens acostava el seu món. Ara, simplement, el continua
La passió literària travessa els escrits de Teresa Costa-Gramunt publicats amb el títol d’Arguments escrits (editorial Comte d’Aure). I és encomanadissa. L’autora hi convoca autors, obres, idees, records personals (la màquina d’escriure de la tieta, la primera càmera de fotos…), viatges, alguna que altra vivències i va deixant caure observacions, digressions, engrunes reflexives. El món
Coneixíem Antoni Seva per dos llibres significatius Alacant: 30.000 pieds-noirs, referent mític amb què Eliseu Climent va iniciar la seua producció editorial, el 1968. Catorze anys després publicava Quadern d’ocis, en la mateixa plataforma. Un volum que va passar prou desapercebut tot i l’interés de les seues proses; diverses, en escriptura i en temes, humorístiques,
Pietro, un jove amant de les muntanyes que ha descobert de la mà del seu pare, manté el gust per la terra alpina a través de Grana, un llogaret perdut prop del Monte Rosa, on s’ha fet amic de Bruno. L’alta muntanya, que també hi guarda una desgràcia familiar, serà el centre de la vida
Ha estat una alegria trobar de nou (en una llibreria de vell) L’Alegria d’Ungaretti. Pense que és un dels millors llibres de poesia del segle passat. Es tracta d’una acurada edició bilingüe del 1985, en els mítics Llibres del Mall. La traducció és de Jordi Domènech i té un pròleg d’Haroldo Campos. La poesia de l’italià
Veg. Comentari anterior a propòsit de Suso de Toto “La literatura des de dins”, editorial Gregal. Alfabetització Estic segur que alfabetitzar-se implica pèrdues, l’abandonament d’un món d’innocència lingüística d’alguna forma; segurament la renúncia a altres formes de coneixement a través dels sentits, del cos. Cànon L’admiració és, per a mi, la clau del cànon. Hauria
Crec que tot amant de la literatura gaudirà llegint un llibre com aquest perquè és un text escrit des de la sinceritat, des del plaer i des de la llibertat. I sobretot des del saber que dóna una llarga experiència d’escriptor. La literatura des de dins és un repàs fabulós del món de la creació
Ha aparegut un nou llibre sobre l’Alquimista: Foc secret de Josep Palau i Fabre, d’Oriol Pi de Cabanyes. El llibre aplega diversos textos —alguns ja publicats— sobre l’autor i en fa una aproximació amb lucidesa, encert i amenitat als múltiples camps cultivats per ell. Perquè cal dir que Palau és polifacètic i es desenvolupa
comentaris | Edita (El 2007 Jorge Wagensberg va fer una xarrada a la Universitat d’Alacant que em va suggerir aquest comentari que reproduesc en homenatge.) Jorge Wagensberg va fer una xarrada, el dijous passat, a la Universitat d’Alacant sobre el goig intel·lectual. Va ser un goig sentir-lo parlar del goig. Ho va ser perquè el
Els viatges en tren —amb aqueixa passivitat indolent dels vagons lliscant suaument sobre les vies— em produeixen una sensació, entre narcòtica i sensual, procliu a la lectura. El darrer viatge a Barcelona m’ha permés conèixer una obra prodigiosa: Petita crònica de Stefan Zweig (Edicions de la ela geminada, 2015). El llibre aplega quatre relats
George Orwell és un dels escriptors del segle XX que millor ha descrit els mecanismes d’opressió política. Va estar a Catalunya, durant la Guerra Civil, i va militar a les files del POUM. S’hi havia allistat per combatre el feixisme. Al seu estimable Homenatge a Catalunya va escriure sobre un comissari polític: Llavors vaig
Marina Garcés, néta del poeta Tomàs Garcés, comença a ser una referència ineludible del pensament actual. Un pensament que es vol reflexió i acció, teoria i pràctica alhora. Ara ha publicat Nova il·lustració radical, en una col·lecció mítica que ha recuperat l’editorial Anagrama: “Quaderns Anagrama”. I què hi defensa l’autora? Doncs, com proclama el títol,
Després de Tempus fugit, una aproximació a la seua infantesa, l’escriptor i pintor Joaquim Pijoan continua la tasca autobiogràfica centrada ara en l’adolescència i la joventut amb El jardí de les delícies (Editorial Gregal). He comentat en aquest bloc tant Tempus fugit, com la novel·la L’amor a Venècia, publicada el 2008, dos anys després de