A tall d'invocació

El dissabte dia 18 d’abril, en la casa de la cultura del Castell de Guadalest, Jordi Davó (llicenciat en història, escriptor i tècnic lingüístic de la Universitat d’Alacant)va fer una xarrada sobre el 25 d’abril. De forma documentada i amena, l’autor va presentar les circumstàncies que desencadenaren la guerra de Successió, el seu desenvolupament i les seues conseqüències. Costa parlar  d’història, si es vol fer amb rigor: sempre hi ha la dada que matisa, la versió que contraresta la tònica interpretativa, la informació que falta… Un historiador professional –a diferència d’un historiador nacional— no pot fer demagògia. 
     Dic tot això perquè si en compte de ser un poble vençut, fórem un poble guanyador hi hauria les versions més apologètiques i simplificadores d’un capítol de la història com aquest. En canvi, nosaltres som rigorosos: pel que fa a la implicació social de la guerra, pel que fa als miquelets, la correlació de forces internacionals… Ni es simplifica, ni es mitifica, ni es reduei-xen determinades actituds per tal d’exaltar-les de forma heroïca. (n’hi ha més)
           

La veritat és que la guerra va canviar molt el Castell de Guadalest. El 1708, una explosió de pòlvora va provocar la mort de cent soldats, majoritàriament miquelets. La guarnició del castell era botiflera, però sis-cents miquelets la varen ocupar. El 5 d’abril de 1708, dijous sant, va explotar el polvorí que no sols va provocar la mort d’un centenar de persones, sinó que també va destruir bona part del Castell (esglèsia, casa dels Marquesos…).

         El poble ha viscut avatars dramàtics: el 1609 (expulsió dels moriscos, la vall es va quedar deshabitada), el 1644 un terràtremol (va destruir part del Castell i va donar pas a una desmembració de roques, que al poble es coneix com el Cantalar), el 1708: el que hem contat i, encara, el 1848 un afusellament de liberals. Cosa curiosa: en la memòria col·lectiva, vehiculada popularment a través de llegendes, dites, etc.,  només es parla del terràtremol, la resta són fets desconeguts. Hi ha una amnèsia, o un alzheimer, en el nostre poble –i en una fase molt avançada. Ho podrem corregir –ni que siga parcialment– algun dia?     

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!