A tall d'invocació

La mort d’Antoni Tàpies coincideix amb l’exposició de la seua obra al MACA (Museu d’Art Contemporani) d’Alacant. Precisament el centre, reconversió de l’antiga casa de l’Assegurada que va acollir la donació d’Eusebi Sempere, s’inaugura amb aquesta exposició formada per una vintena d’obres, “Dual-s. Tàpies davant de Tàpies”, romandrà fins el 15 d’abril. 
   Un dels petits assajos que vaig incloure al llibre Ressonàncies Orientals. Budisme, taoisme i literatura, (València, editorial 3 i 4, 1999) és, precisament: “Antoni Tàpies: la litúrgia de la matèria”. Hi comente l’interés del pintor per les filosofies orientals i faig una interpretació de la manera en què tracta d’expressar certs components filosòfics a través de la seua obra. (n’hi ha més) 

En homenatge al pintor, reproduïsc un dels fragments:
 “L’ús de la matèria i d’objectes elementals, en els seus quadres, pretén imbuir-nos d’un amor a la simplicitat. Des d’una cadira vella fins a una peça de vestir gastada o els murs i les parets que contenen el pes dels anys, són elements que ens fan retornar al sentit de la vida quotidiana, i observar la riquesa d’allò elemental. En un ordre superior, per al zen no ha ha diferències entre les coses petites i les grans, entre les importants i les insignificants. Aquesta celebració material que trobem en la pintura de Tàpies la podem relacionar, així mateix, amb l’univers taoista en la seua voluntat d’acceptar el món tal i com és, i no tal com el fabriquem. La sofisticació en les societats occidentals ha comportat un menyspreu d’allò que configura l’entorn humà més pròxim, i ha lacerat i dividit els confins amb nocions com ara bellesa i luxe, allò que és acceptable i allò que no és. En l’obra de Tàpies tenim la sensació que “Res no és mesquí”, com deia el poeta proletari: un univers on cada cosa és igual a l’altra”. “Antoni Tàpies: la litúrgia de la matèria”, Ressonàncies orientals, p.168-169