A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Cap de setmana (quasi) complet.
Era fosc. Els cotxes il·luminaven rodals (un tros de barranc ací, una cresta de marge allà) i la resta de la vall era una densitat negra. Ben prompte començaven els primers trets, les primeres curses de gossos… Els caçadors havien començat a prendre posicions… Així començava el dissabte. El ritual atàvic de la caça, alliberador de pulsions primàries, té l’etapa d’or tot just ara, aquests dies. Juntament quan la tardor ens porta, per exemple, caquis, arboços, pomes… El dissabte ha estat d’arreplega de caquis, [els veieu en la foto?], també de passejades amb el gos i estones de lectura [El sorroll de la resta, de Francesc Bodí, per exemple, boníssima novel·la]. (n’hi ha més)
Les papil·les gustatives, en vindre aquest temps, s’entrenen per a l’hivern. Cal compensar el cos del fred, del gris, de l’absència de carícies del sol. Sembla que els dissabtes a la nit, l’apetit entra en una fase concupiscent. El dissabte ha estat culinàriament a un alt nivell no de plats suculents, sinó de costums tan plebees com ara la de mulladors i les salses que acompanyen qualsevol cosa. La combinació d’una bona cervesa i un plat d’esclatasangs, una altra exquisitat de tardor, quasi em va acostar a l’èxtasi. Vull invocar Jaume Fàbrega i el seu blog, bona vida, d’una erudició impagable i d’una militància insubornable, perquè ara i adés ens descobreix els plaers [i altres coses] de la cuina de la tribu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa tant de temps que no menge caquis… aquest sabor dolç amb un cert regust aspre al fons…
Avui m’he comprat el llibre de Bodí de què parles. El que no sé és quan tindré temps de llegir-lo, o dit d’una altra manera, quan li tocarà el torn…