El llibre de Rafael Vallbona, L’encant de fer 50 anys. Crònica optimista i sense manies, és un conjunt d’estampes iròniques sobre la gent de l’edat indicada. De manera desenfadada i exagerant –sense arribar al catastrofisme– l’autor va posant sobre la taula les incomoditats de les vides còmodes: viure en adossats, posseir bons cotxes, tenir colesterol en quantitat alarmant… I fa un retrat punyent d’una generació que, com diu a un dels capítols, de jove estava motivada pels valors polítics i humanitaris, d’adulta pels hedonistes i econòmics i ara la pròstata i el colesterol són els objectes de la seua preocupació principal.
La deformació no desdibuixa, en cap moment, alguns aspectes (essencials) de la societat dels nostres dies, ans els fa cridanerament palpables. Som una societat de colesterol, de consumisme, de manca de perspectives humanitàries, ofegada en comoditats, desencisada de la política, insolidària… I tot això es pot contar en to dramàtic i en clau moral, o bé es pot caricaturitzar i descriure amb humor, com fa l’autor. Tot és relatiu (relativament relatiu), però en tant que reportatge generacional el trobe agut, amb molts punts encertats. (n’hi ha més)
Petita antologia:
“La civilització de l’hedonisme es plasmava en tres elements: jo i el meu cos, el meu entorn i les meues possessions materials. El culte al pensament o a l’intel·lecte era cosa de freaks, dèbils, malalts de bellesa, afrancesats o pobres”.
“Mercedes era el cotxe més preuat per la gent catòlic i de dretes, mentre que un tot terreny japonès era perseguit pels socialdemòcrates de nova fornada i una furgoneta Volkswagen pels que se les donaven de més progressistes”
“La pròstata i el colesterol són els nous valors humans, els únics que alliberen o condemnen. Les converses giren al voltant del darrer producte que ajuda a eliminar el colesterol dolent. A les reunions abunden els consells dels convictes als amics encara no enganxats. Els consorts presumeixen dels avenços de la seva parella respecte a les analítiques anteriors. Les festes es fan amb Pérrier, San Pellegrino i Vichy, i als restaurants de categoria la carta d’aigües és tan preuada com la de vins”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Certament, alguns ja tenim una edat, l’any que ve en faig 60.
Per a les dones, però, almenys per a algunes, crec que hi ha altres preocupacions.
Tenim l’edat en que podem exercir de dones sàvies, abocades tant a l’estudi i la vida interior, com a la cura dels altres… Molèsties físiques totes les que vulguis, la naturelesa és cruel amb el cos de la dona. Però la dona està avesada a dominar-lo, temps ha tingut, amb tanta menstruació, parts, postparts, menopauses i afegits!
Àu, ànims, cavallers del segle!