Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
Negociar el “què” pel respecte de l’1-O i de la DUI
Comentari a l’Editorial de Vicent Partal a Vilaweb:
Cap català que tingui dos dits de front i una mica de dignitat pot acceptar per vàlid aquest argument que ens proposa Partal, dir que ens convingui cap president espanyol, ni insinuar-ho!
Ningú, cap president espanyol, no està per la feina quan es tracta de Catalunya.
Les mans al cap, no! les mans a les orelles i els lliris a la floristeria o al cementiri, que és on ens volen als catalans.
Aquest tal Sánchez, president espanyol, no mereix de cap manera cap recolzament per part nostre, ni aquest ni cap. Què ha fet i que farà aquest home o l’altre home, els seus partits i les seves oposicions contra Catalunya?
No sé com podem caure en aquestes trampes, una i una altra vegada? No cal ni considerar-les, quan se’ls embeti no compliran i si els cal s’uniran tots contra Catalunya.
Cal no donar-los suport, nosaltres els catalans no formem part, ni hem de formar part de cap país que per poder ser ell necessiti destruir-nos, ofegar-nos, sotmetre’ns.
Nosaltres, Europa i el món hem i han de veure-ho, saber-ho i notar-ho. Si no ho tenim clar, durant quatre anys més, serem un “florero” inútil del qui governi Espanya.
En aquesta negociació, que Partal elucubra, Junts es juguen la poca o dubtosa credibilitat que els queda i els vots de les properes eleccions al Parlament Català.
Però més important encara és que donant el seu suport al règim espanyol de 1978 s’hi juga la deguda lleialtat al Mandat del Poble Català del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya, vinculant, del Primer d’Octubre de 2017 i la consegüent DUI del 27 d’octubre de 2017.
Se sotmetran, de nou, aquests Junts, als dictats i pretensions de l’espanyolisme i el franquisme del règim espanyol de 1978?
Vam dir que no escoltaríem els cants de sirena de l’espanyolisme, que seguiríem el nostre camí en una campanya que de res ni per a res és nostra, i cada dia, des del mateix Vilaweb hi tornem a caure de quatre potes.
Si volem empènyer aquesta estaca contra terra, no ajudem aquest règim, que votin tantes vegades com puguin, quantes més vegades millor i sempre sense la nostra desinteressada ajuda.
Santa innocència! No ho sabeu que a Espanya li importa mil vegades més la seva “sagrada unidad de la patria” que cap polític o cap guàrdia civil, mers peons a sacrificar quan convingui, el PSOE ho practicava també amb els Gal, i el PP amb els seus mateixos, us en recordeu d’aquella escabatxinada en els temps post Rita Barberà? Cada trimestre o semestre en queia algun. S’ha mort d’això, s’ha mort d’ allò, l’han trobat mort, … estalinisme hispano centrat?
No es pot negociar amb qui mai compleix els seus pactes, ni amb els artistes de la lletra menuda, ni és pot negociar d’aquella manera tan maldestre que sempre han fet els polítics catalans, escriuen un pacte amb termes confosos i súbtils que cada part entén a la seva manera, el resultat, aleshores, sempre és nefast per a Catalunya.
El darrer i flagrant exemple de mala negociació i rendició absoluta ha estat allò del “castellà curricular”, una ensarronada entre ER, Podem i Junts, ajupint-se a les exigències i pretensions del PSOE-PSC, que aboca la immersió lingüística en català al desastre, havent ficat el cavall de Troia del Castellà dins l’escola catalana.
Junts, en aquesta darrera negociació i pacte a quatre, almenys la CUP se’n va salvar, Junts va fotre els peus dins la galleda en un tema crucial i cabdal, la Llengua.
Si Junts s’enmerda en negociar aquesta investidura del règim del 78 la cagarà! Com sempre! Emmerdats amb Espanya, … La nostra perdició.
PS1:
Només hi hauria una opció de pacte d’investidura, però ni aquesta seria viable sense un pacte d’estat amb l’oposició i els jutges inclosos, i la supervisió de la UE:
La Independència Lingüística total de la Llengua Catalana i la seva oficialitat a la UE.
Massa car, tal vegada?
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
PS2:
Puigdemont és l’única opció de Sánchez, però Sánchez no és l’única opció de Puigdemont.
PS3:
Quin és el preu de la investidura? Els equilibris de Sánchez al llindar de l’abisme.
https://www.vilaweb.cat/noticies/preu-investidura-equilibris-pedro-sanchez-psoe/
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!