Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent
2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.
“Prou” de fer el ruc i el covard.
1- “Prou” lingüístic:
Potser ha arribat l’hora en que hem de ser durs i barroers amb aquests linguicides de la nostra pròpia parla.
Hem de tenir cura de no fer aquestes bestieses. És hora de dir “Prou” en molts i en tots els sentits.
—
Practiquem tots, sense excepciò, l’ecologisme lingüístic:
Cada llengua ha d’ésser viscuda i respectada plenament a la seva terra, és la millor garantia de protecció per a totes les llengües en perill de desaparició per causa de la mundialització i de les llengües invasives supremacistes, gespècies vegetals i animals. Cal protegir cada terra de les llengües i les cultures i espècies invasives.
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC.
PS:
[VÍDEO] Una ‘tiktoker’ denuncia que li parlen en castellà per les seves faccions i el vídeo es fa viral.
https://www.vilaweb.cat/noticies/tiktoker-catalana-viral-denunciar-parlen-castella-faccions/
2 – “Prou” polític i sobretot nacíonal:
(Un dels 90 comentaris al que digué la Ponsatí)
Comentari de Salvador Molins de Berga:
“De totes les mesures imaginables per alliberar-nos, n’hi ha una d’imprescinsible, dir “Prou” a l’uníson, tots! aleshores esdevindrem imparables.”
“Aquest 23J, alguns direm “Prou” i “No” i els altres fareu un desbordament democràtic, així potser els nostres polítics compliran, i diran també “No” una i una altra vegada.”
Comentari sencer:
10.07.2023 | 20:16
D’acord amb Josep Soler, quan hi han tants comentaris és esgotador.
Jo crec que hem de sumar i aprofitar tot el bo.
La Ponsatí diu, no se’n calla ni una. Ara esperem que faci.
Potser el Puigdemont s’ha de pensar coses i reaccionar en positiu. Mentrestant tots preparem-nos que es el que estem fent.
No podem apagar el ble que fumeja. Tenim sempre la temptació de tirar les coses dels altres per terra.
Per què tirem per terra el Consell de la República enlloc de fer créixer les inscripcions dels 103.220 republicans censats voluntàriament, que ja ara mateix podrien esdevenir el primer partit polític de la incipient República Catalana Independent.
Aquest exemple també val per a les altres organitzacions independentistes.
Gent de poca fe!
On tenim la nostra força, la que ens emana del Referèndum i de la DUI, votats i guanyats?
Els fets de cada dia ens descoloquen i el patiment i el neguit de la nostra condició de “Malats de Catalunya” també.
Som patriotes com ho foren Francesc Macià, Lluís Companys, Xirinacs, Muriel Casals, Heribert Barrera, Pere Esteve i tants i tants altres. Aquests per no anomenar els molts que encara són vius, una miríada!
El camí de la implementació de la nostra independència no té marxa enrera, hem de fer que no tingui marxa enrere, per això aquest pilot de comentaris, que a vegades alguns titllen despectiva i equivocadament de “des del sofà”, com si no fos molt més fàcil veure el futbol o una pel·lícula.
Sumem-ho tot!
No renunciem a res!
I siguem valents. Fora manies i fora sentiments de culpabilitat.
De totes les mesures imaginables per alliberar-nos, n’hi ha una d’imprescinsible, dir “Prou” a l’uníson, tots! aleshores esdevindrem imparables.
Aquest 23J, alguns direm “Prou” i “No” i els altres fareu un desbordament democràtic, així potser els nostres polítics compliran, i diran també “No” una i una altra vegada.
Mentrestant ens preparem tots, cadascú a la seva manera, Puigdemont, Ponsatí, la Llista Cívica, els partits emergents, … les entitats, CDR’S, Consells Locals, Debats Constituents, ANC, Assemblees territorials, Òmnium, Centre Català de Negocis, … conscients que sense la coordinació, de tots, tot ens serà molt més difícil.
Visquem la Llengua, visquem la Nació sencera i visquem la Independència, totes tres són indestriables!
—
PS:
Jo ja sóc independent, renego d’Espanya!
I recordeu-ho sempre, allà on hi vegeu una estelada, allà hi ha el crit, la llavor i el germen de la Independència.
Si som, siguem!
Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR BlC
PS2:
Ponsatí es proposa per “reiniciar” l’independentisme amb “altra gent”
https://www.vilaweb.cat/noticies/ponsati-es-proposa-reiniciar-independentisme-altra-gent/
(90 comentaris)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Mentrestant ens preparem tots, cadascú a la seva manera, …
… conscients que sense la coordinació, de tots, tot ens serà molt més difícil.
Visquem la Llengua, visquem la Nació sencera i visquem la Independència, totes tres són indestriables!
marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
EL NAS TAPAT DAVANT EL VOT
No vaig veure –ni amb el nas tapat- el debat televisiu entre Pedro Sánchez Pérez-Castejón i Alberto Núñez Feijóo. No m’agraden els espectacles que es munten amb els polítics –sobretot els que es fan a les places de toros- amb el pretext de parlar de política. Per això no en mir –ni amb el nas tapat- cap mai, ni local, ni autonòmic ni estatal. No crec que a cap míting o sarau d’aquesta mena es digui res que importi més enllà de desqualificar el contrari o exagerar els propis atributs. En interessar-me molt els afers públics, som més partidari de cercar el vot porta a porta, de donar cara on sigui acceptant i tot que te la puguin donar pels nassos.
Insistesc amb això del nas tapat perquè en els redols on me moc amb naturalitat i comoditat, davant la possibilitat de no anar a votar perquè cap de les candidatures que es presenten atenen els meus interessos i desitjos, m’insisteixen que a les properes eleccions estatals hi he d’anar “encara que sigui amb el nas tapat”, per parar els peus als feixistes nous que ja no en fan de bona en els llocs on ja comanden una mica. I em precisen que no he de votar en blanc perquè és tudar-lo, ni emetre un vot conscientment nul perquè és una poca-soltada. No em deixen cap marge, com es veu.
I tanmateix ric per sota el nas per fer-los evident que, en ser el moment, faré el que crec que he de fer sense necessitat de tapar-me’l, com correspon a qui té el nas enmig de la cara. Actuaré amb la conseqüència de qui li pugen la mosca al nas la majoria dels polítics i de les polítiques que de l’hipotètic servei públic n’han fet modus vivendi. Conscientment exerciré el meu dret de votar segur que mai no em penediré de la meva elecció.