Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

Eleccions a la República Catalana Independent.
98.141 votants del 1r d’octubre censats . I tu, què esperes?

S’hi podria presentar l’OAC, l’Organització d’Alliberament de Catalunya?
Primàries, Catalunya Acció, Donec Perficiam, …?
Tenint en compte que Solidaritat, Reagrupament, Independentistes d’Esquerra, … d’alguna manera ja hi són.

Primer de tot depèn d’ells -nosaltres- mateixos. Podrien crear una alternativa. Podrien sortir de l’ostracisme.

Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos”, des del 2004 fins el 2021, disset anys perduts.

Els “clandestins catalans” terme usat per Andreu Barnils en un article que adjunto al final, clandestins catalans rebels, rebels dic jo, perquè denuncien les mancances i enganys del “procés” hi són però ningú o molt pocs els dona crèdit i sempre se’ls ha silenciat, així estem, els nostres mateixos ens tenen el peu al coll, els nostres mateixos partits, premsa, mitjans i gent ens censuren, està clar que no hem sabut unir-nos i organitzar-nos, en darrer terme en som la causa, no hem sabut superar aquesta situació nostra. Jordi Fornas, Santiago Espot, Ximenis, Santiago Vidal, … un a un, catalans gens clandestins però ben clandestinats, han sigut silenciats i defenestrats, se’ls han aplicat mocions de censura (Fornas i Ximenis), se’ls ha foragitat de l’àmbit públic i polític (Santiago Vidal, un cas que clama al cel. Quin partit ho va fer?), se’ls hi ha barrat el pas sistemàticament (Santiago Espot), no se’ls ha votat donant preferència al pretès vot útil (Solidaritat, Primàries, Tena, Uriel Bertan, …), i fins a l’extrem de la ignomínia, en el cas del Front Nacional de Catalunya, se’ls ha acusat vergonyosament de feixistes pel sol fet de defensar Catalunya i els Drets dels Catalans, fa molt poc, just abans del 14F hi va haver una reunió promoguda per Donec Perficiam, Catalunya Acció, Front Nacional de Catalunya. A tots aquests el sistema català de moment més esclau que mai els ha imposat cinturons de castedat, descaradament i hipòcritament ben al contrari del tracte de fet que reben a casa nostra, PP, PSOE, Ciutadans i Vox . El sistema català ha preferit els falsos independentistes, Junqueras, Sànchez, … per no dir més noms que encara ens faria més mal, i tants i tants que ocupen les institucions d’aquest 52% partit a còpia d’interessos partidistes: “el meu partit polític o el teu partit polític per sobre de la nació!” Aquesta és la màxima de fet.

Jo crec que l’Independentisme rebel hauria de ser present a Waterloo unit i en bloc.

Clandestins o no tan clandestins, il·lusionem-nos, coordinem-nos, enxarxem-nos sobre el territori, entrenem-nos per quan arribi el moment oportú i necessari. Fem-ho per trencar aquell “no hem sabut organitzar-nos”. Ara és urgent, com solem dir “o ara o mai” !

Salvador Molins Escudé, Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC

PS 1:  L’Independentisme Rebel hauria de ser present a Waterloo. Eleccions a la República Catalana Independent. 98.141 votants del 1r d’octubre censats . I tu, què esperes?

PS 2:  https://www.blogger.com/blog/posts/4719334358537538791?q=status%3Apublished%20

———————–

PS 3:

ELECCIONS DE LA PRIMERA ASSEMBLEA DE REPRESENTANTS
DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA
A L’EXILI DE WATERLOO

El Consell per la República farà les eleccions de la primera Assemblea de Representants de l’1 al 3 d’octubre de 2021.
A partir del 22 d’agost hi haurà un termini de quinze dies per presentar les candidatures.

Les eleccions a la primera Assemblea de Representants del Consell per la República ja tenen data i es faran de l’1 al 3 d’octubre. Han de servir per a culminar el procés amb què l’entitat assolirà la funcionalitat prevista de bon començament. Era previst que les eleccions fossin a final de juny, però tal com va avançar VilaWeb, l’actualitat va obligar a reformular la data.

La convocatòria es farà amb els dies d’antelació exactes perquè els comicis coincideixen amb el primer d’octubre d’enguany, és a dir, s’iniciarà el procés el 22 d’agost. A partir d’aquesta data hi haurà un termini de quinze dies per presentar les candidatures. Les persones que es vulguin presentar com a membres de l’Assemblea de Representants, així com els votants, hauran de constar correctament inscrites al registre ciutadà del Consell.

Les dues fites per a la institucionalització definitiva del Consell són la constitució de l’Assemblea de Representants, que ara ja cté data, i el reglament electoral, que es va aprovar el desembre proppassat. L’Assemblea de Representants ha d’actuar com un parlament popular de 121 membres que decidiran tant el funcionament i les propostes del Consell, com la formació del consell de govern o fins i tot el nomenament del president, que actualment és Carles Puigdemont.

Fins ara, l’òrgan que ocupava aquest espai era l’Assemblea Fundacional, en què el Consell convocava els càrrecs electes al Parlament de Catalunya que van subscriure la creació del Consell quan van signar l’acord de govern i la investidura del president Quim Torra en la dotzena legislatura. Amb tot, en l’última assemblea, que es va fer el 19 de desembre passat, ERC no hi va participar perquè considerava que la institució s’havia tornat partidista.

L’Assemblea de Representants, un instrument per a la revolució democràtica | Editorial de Vicent Partal

Ara com ara, en tot cas, el consell de govern del Consell per la República és integrat per membres d’ERC, Junts per Catalunya, Poble Lliure, Demòcrates, Acció per la República, Solidaritat, Moviment d’Esquerres, Independentistes d’Esquerres, l’ANC i Òmnium Cultural, a més d’independents.

Deld 121 membres que formaran la primera Assemblea de Representants n’hi haurà 40 que seran càrrecs electes (diputats del Parlament de Catalunya, diputats del congrés espanyol, senadors del Principat elegits al parlament, regidors del Principat i eurodiputats “de formacions polítiques catalanes”). Els 81 membres restants seran ciutadans que hagin decidit de presentar-s’hi.

En aquest cas, hi haurà 26 circumscripcions i cada votant podrà optar per tants candidats com puguin presentar-se a la seva circumscripció. Hi haurà 8 llocs en joc a Girona; 6 al Baix Llobregat, el Vallès Occidental Oest i la Catalunya Central; 4 a Lleida, Camp de Tarragona, Penedès, Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental Est i Ciutat Vella-Eixample; 2 a l’Alt Pirineu – Aran, Terres de l’Ebre, Barcelonès Nord, l’Hospitalet de Llobregat, Nou Barris – Sant Andreu, Sants – Montjuïc – les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Martí i Sarrià; i un a Catalunya Nord – Andorra, Illes Balears i País Valencià – Franja de Ponent. També n’hi haurà 2 de la Unió Europea i la resta del món.

Extret de Vilaweb.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!