Mandat 1-O: Edificar la República Catalana Independent

2.044.038 VOTANTS, EL 90% A FAVOR DEL REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ DE CATALUNYA ( 1r octubre 2017 ). Objectius: Completar la DUI, assegurar la Llengua, institucionalitzar la República i el territori.

6 de gener de 2021
0 comentaris

AMNISTIA: El 14-F en defensa de la llibertat VOTEM TOTS JUNTS com el 1r d’octubre, per la DUI, per la Llengua, per Waterloo.

“Com més ens ajupíem més ens picaven” Rosa Parks


Per l’Amnistia i el Dret a l’Autodeterminació de Catalunya:
50 personalitats internacionals signen El Manifest “Dialogue for Catalonia”

nova crida internacional a favor de l’amnistia i la resolució democràtica del conflicte polític català, ampli suport de la societat civil i el gran consens de país a favor de l’amnistia i el dret a l’autodeterminació”

——————————–


Puntualització de Salvador Molins, 
membre del Consell Local de la República Catalana Independent, del CDR*BIC, i censat en el Cens del Consell per la República, a l’exili, a Waterloo,
.
en reafirmació del referèndum d’Autodeterminació del poble Català del 1r d’octubre del 2017 i de la DUI catalana del 27 d’octubre del 2017 que ens cal implementar.
.
Per solidaritat en els represaliats he signat aquest nou manifest “inútil” “paper mullat” tractant-se d’Espanya, però no estic d’acord en els següents termes:.“És el moment del diàleg i d’un enfocament responsable d’ambdues parts. Els sotasignants demanem a les autoritats espanyoles i catalanes entaular un diàleg sense condicions per trobar una solució política que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític. Perquè el diàleg sigui un èxit la repressió ha d’acabar i és necessària una amnistia per a totes les persones processades”.

El Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya es va celebrar el 1r d’octubre del 2017, i es va guanyar per majoria absoluta i representació suficient, ara és hora de complir-lo.
La responsabilitat per part de Catalunya, del seu Poble i dels seus polítics és complir-el.
.Salvador Molins, CLR*CDR/BIC. Berguedans per a la Independència de Catalunya, 2002.PS1:EL 14-F  ELS INDEPENDENTISTES VOTEM TOTS JUNTS,
TRENQUEM LA DIVISIÓ PARTIDISTA
A les properes eleccions del 14-F a Catalunya, votem com vàrem votar l’1 d’octubre del 2017.Aquells tres milions de catalans, incloent-hi els vots robats per la policia espanyola a cops de porra contra els votants de totes les edats que aixecaven les mans enlaire en demostració sàvia i compromesa de no violència, ara, aquest 14-F del 2021, sense dubtar-ho, mantinguem-nos lleials i ferms en la Decisió presa, en aquella materialització del nostre Dret a Decidir, en compliment del Mandat que nosaltres mateixos com a Poble adult i responsable ens hem atorgat.

Aquest 14-F, votem tots junts per completar la DUI, per un Gran Pacte de País per assegurar el present i el futur de la Llengua Catalana, i per desenvolupar urgentment la incipient República Catalana Independent, començant per Waterloo.
Si algú pretén adormir el Procés d’ Independència de Catalunya, posem-li davant dels nassos aquest 14F del 2021, els 2,5 milions de vots del 1r oct. Això: 2,5 milions de vots o l’esperat 50+1. Sigui com sigui, persistim.

‘Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança’. (Pompeu Fabra i Poch)

PS2:

el 14-F en defensa de la llibertat VOTEM TOTS JUNTS com el 1r d’octubre,
per la DUI, per la Llengua, per Waterloo.

PS3:

Per solidaritat he signat el manifest AMNISTIA Dialogue for Catalonia però no estic d’acord en els termes equívocs “enfocament responsable”.  La Responsabilitat és complir el Mandat i edificar la incipient República Catalana Independent.

 

——————————

 

Notícia de l’Unilateral.cat:

Cinquanta personalitats internacionals reclamen l’amnistia
en un manifest impulsat per Òmnium, entre elles Dilma Rousseff, Gerry Adams, Yoko Ono, Ai Wei Wei i cinc premis Nobel, com Shirin Ebadi, entre els signants.

Per Redacció L’Unilateral

Manifest “Dialogue for Catalonia”

majority of the people in Catalonia have repeatedly expressed their will to democratically exercise their right to decide their political future. As the precedents in Quebec and Scotland show, the best way to resolve political conflicts of this nature is to use the most basic tool democracy has to offer: voting. …” en català, en anglès i en altres llengües.

“Una gran majoria de catalans i catalanes ha expressat repetidament la voluntat d’exercir democràticament el dret a decidir el seu futur polític. Tal com mostren els precedents quebequès i escocès, la millor forma de resoldre els conflictes polítics d’aquesta naturalesa és fer-ho amb l’instrument més propi dels sistemes democràtics: votar.

 
Per contra, l’ús del sistema judicial per resoldre una crisi política ha comportat una repressió creixent i cap solució. La sentència del 14 d’octubre de 2019 del Tribunal Suprem espanyol que condemna dos activistes de la societat civil i set representats polítics entre nou i tretze anys de presó, en total cent anys, només agreuja el conflicte. El Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU va demanar la llibertat immediata dels presos i la retirada de càrrecs, defensant el dret de manifestació i la llibertat d’expressió. Les principals organitzacions de drets humans del món han criticat les decisions judicials així com diferents vulneracions de drets que s’han dut a terme.
 

És el moment del diàleg i d’un enfocament responsable d’ambdues parts. Els sotasignants demanem a les autoritats espanyoles i catalanes entaular un diàleg sense condicions per trobar una solució política que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític. Perquè el diàleg sigui un èxit la repressió ha d’acabar i és necessària una amnistia per a totes les persones processades.”

Signa’l tu també: https://dialogueforcatalonia.com/ca/

Òmnium Civil Rights Europe, la delegació de l’entitat d’Òmnium Cultural a Brussel·les ha fet públic un manifest subscrit per mig centenar de personalitats internacionals en el qual es demana l’amnistia per als represaliats per l’Estat espanyol en el marc del procés sobiranista com a primer pas per a la resolució del conflicte polític. El signen, entre altres, Dilma Rousseff, expresidenta del Brasil; Gerry Adams, polític irlandès, impulsor dels acords de pau d’Irlanda del Nord; Yoko Ono, cantant; Ai Wei Wei, artista i activista xinès exiliat a Alemanya; i cinc premis Nobel.

Els guardonats amb el Nobel que hi donen suport són, els Nobels de la Pau Shirin Ebadi, advocada iraniana; Adolfo Pérez Esquivel, pacifista argentí; Jody Williams, activista americana pels drets humans; Mairead Corrigan, activista per la Pau a Irlanda del Nord, i l’escriptora austríaca premi Nobel de Literatura, Elfriede Jelinek.

Els cinquanta signants lamenten la judicialització del conflicte polític català i conclouen que aquesta via, lluny de resoldre’l, l’agreuja: “ha comportat una repressió creixent i cap solució”. Alhora, fan una crida al “diàleg sense condicions” de les parts “que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític” i exigeixen la fi de la repressió i l’amnistia per als represaliats. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, condemnat a nou anys de presó, ha assegurat que “qualsevol vulneració de drets fonamentals és un atemptat contra la democràcia arreu del planeta”. Cuixart ha posat de manifest que els cinquanta signants “denuncien una vegada més l’incompliment del dret internacional per part de l’Estat espanyol” i ha lamentat “la greu anomalia d’un estat de la Unió Europea que, per tal de negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya, continua ignorant l’ONU i les principals organitzacions de drets humans del món”. Per això, un cop més, ha insistit que “l’amnistia és imprescindible per afrontar la resolució democràtica del conflicte polític que ens manté a la presó i a l’exili”.

El Manifest Dialogue for Catalonia també posa en relleu els nombrosos posicionaments internacionals, com el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l’ONU, que reclama la llibertat immediata dels presos polítics i denuncia les vulneracions de drets fonamentals.

El text impulsat per Òmnium Civil Rights Europe, la filial al cor d’Europa de l’entitat que presideix Jordi Cuixart, el signen també Relators Especials de Nacions Unides, com Ben Emmerson o Michel Forst; presos polítics d’arreu del món, com Osman Kavala, Joshua Wong i Can Dundar; activistes com Mirta Baravalle, fundadora de les Madres de la Plaza de Mayo; polítics internacionals com Ronald Kasrils,  ministre de Sudàfrica i lluitador contra l’apartheid; Milan Kucan, expresident d’Eslovènia; Rémy Pagani, alcalde de Ginebra; José Bové, activista, sindicalista i eurodiputat; personalitats del món de la cultura, com la cantant i activista Joan Baez, i escriptors com l’escocès Irvine Welsh i la bosniana Lana Bastasic, guanyadora del Premi de Literatura 2020 de la UE, i directors d’institucions internacionals referents en drets humans, com Clayborn Carson, director de l’Institut Martin Luther King, Jr., i Ramin Jahanbegloo, filòsof iranià director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau.

Ampli ressò internacional

El text es publicà dilluns 4 de gener als diaris The Washington Post i The Guardian. El manifest es pot llegir a l’edició en paper del The Washington Post, un dels diaris de referència als Estats Units. Al britànic The Guardianel manifest es publicà aquest dilluns també a l’edició en paper a tota pàgina, i també al lloc web. Es tracta de l’edició d’un diari digital més llegida d’Europa, amb una audiència mensual de 84 milions de persones.

Aquesta nova crida internacional a favor de l’amnistia i la resolució democràtica del conflicte polític català arriba en plena campanya de la societat civil i els partits independentistes per mostrar l’ampli suport de la societat civil i el gran consens de país a favor de l’amnistia i el dret a l’autodeterminació. Aquest clam majoritari arribarà el pròxim 15 de març en forma de llei al Congrés de Diputats <espanyol>.

——————–


 
   




PRESENTAR-NOS TOTS JUNTS A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES PER A COMPLETAR LA DUI I FER EFECTIVA LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA COM HO FEREN ELS PAÏSOS BÀLTICS:

People hold hands and Latvian flags as they participate in a human chain at Baltic Way near Riga August 23, 1989. Runners left Lithuania and Estonia on August 22, 2009, for neighbouring Latvia to start events marking the 20th anniversary of a 600 km (375 mile) human chain that showed the Balts’ wish to regain their independence from the Soviet Union. More than two million people in the Baltic countries of Estonia, Latvia and Lithuania joined hands in one of the biggest mass protests seen against the former Soviet Union and demanded the restoration of independence. Picture taken August 23, 1989. REUTERS/Ints Kalnins/Files (LATVIA POLITICS ANNIVERSARY IMAGES OF THE DAY)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!