Emigdi Subirats i Sebastià

Vergonyós: El pepero Alejandro Fernández, portaveu del partit nacionalista espanyol de dreta a l’ajuntament de Tarragona, demana que la demarcació de Tarragona se separi de Catalunya i sigui comunitat autònoma uniprovincial. No deixa de ser una anècdota d’algú, fruit de l’espanyolisme visceral, que ha pixat fora de test. Tot i això és habitual que els espanyolistes vulguin sempre combatre la llengua catalana i també la territorialitat. Franco ja va intentar que les Terres de l’Ebre fossin incorporades a l’Aragó, per tal que la regió tingués eixida al mar, així com altres cops s’ha formulat amb la demarcació de Lleida. La proposta no és innocent, sinó que és pensada de cara a catapultar-se com a futur alcalde de Tarragona amb els vots de tota l’anticatalanitat resident a la ciutat. Amb ajuts com les de l’alcalde del psoe, José Fèlix Ballesteros, comparant la catalanitat amb els nazis com tenen com a credo els espanyolistes de dreta o d’esquerra, Fernández se sent com a peix dintre de l’aigua. La ciutat de Tarragona sempre ha estat importantíssima en la història nacional, fa pena que personatges així puguin ser alcaldes o aspirar-hi. És un espill dels quefers polítics d’un país no sobirà. La intencionalitat de Fernández li hauria de passar factura política. Carregar-se Catalunya i el català li hauria de passar factura, cap pacte polític de la catalanitat amb aquest individu ni amb el seu partit.

 Vergonyós: Josep Ramon Bausà, president de les illes Balears i Pitiüses, es vantà davant de Marià Rajoy que s’havia carregat la immersió lingüística i que a partir d’ara el castellà ocuparà el lloc que havia tingut el català durant dècades.Tenim la raó, contra bords i lladres, el meu poble i jo, escrivia Salvador Espriu. Tanmateix, bords, lladres, botiflers, renegats poden arribar a governar la nostra terra. El català l’ha conreat històricament i a un gran nivell moltíssims literats. El més important, però, ha estat la fidelitat social. Aleshores, Bausà no se’n sortirà de nou amb la seua dèria espanyola-genocida. És fastigós que vulgui pujar galons polítics a costes de la llengua de la terra. És propi de l’espanyolisme tronat, però no serà seguit per la societat. Ni tan sols els votants peperos de les illes el segueixen. El consideren un foraster que va en contra de l’essència de la terra, la llengua catalana. Fins i tot vol prohibir els llaços a les escoles, símbol de la protesta contr la seua malifeta cultural i lingüística. Com canta la cançó del Tio canya, i modelant uns versos: reviscola català, que a Balears has de tornar… quan caigui el botifler foraster que ara governa.

 Vergonyós: Miquel Iceta, polític assalariat des de fa molts anys i dirigent del PSC-PSOE, en una entrevista a Catalunya informació i preguntat per quina hauria de ser la pregunta per l’autodeterminació de Catalunya, pronuncià sense vergonya aliena: Voldries una Catalunya lliure dintre d’una Espanya federal? Primerament, sembla que se’n vulgui fotre dels catalans i de les catalanes que volen la màxima sobirania i no romandre de genolls; però el que és més greu, l’Espanya federal és impossible. Mai en la història Espanya ha volgut ser federal, i el partit del senyor Iceta, el que mana no la sucursal, no ha estat mai federalista sinó profundament antifederalista. En el tema del dret a decidir el PSC va de la mà del pepé a quasi tot arreu. Iceta no va acabar cap carrera universitària, sinó que ha fet de la política el mitjà de vida, amb la qual cosa necessita seguint vivint del mitjà, així serà federalista, lerrouxista, unionista o el que calgui, quan cal justament la menjadora.

 Vergonyós: Es diu Gabriel Colomé i és el portaveu del PSOE a l’ajuntament de Barcelona. No sé si se li pot dir portaveu del PS amb una C al darrere. Ha tornat amb el discurs camatxil, vidal-quadril i riberil, el discurs espanyolil, de comparar el sobiranisme amb el període nazi. Ja no em causen ni repugnància, ni indignació, aquestes afirmacions, atès que són pròpies d’una baixesa intel·lectual immensa i d’un nivell polític de claveguera. Només des de l’espanyolisme es pot tenir aquesta visió. Aquests senyors haurien de llegir un llibre del qual sóc autor de l’edició crítica: Contes negres vora el Danubi, de Roc Llop i Convalia. Allí llegirien què va suposar el nazisme i com actuava. No entendrien res i continuarien amb la mateixa cançó pròpia de ments nacionalistes espanyoles, veritablement fanatitzades i incultes. El tal Colomé, que el coneix sa mare i la veïna del costat, i ben just, ha tornat a fer un pas més per convertir la banda C del partit en extraparlamentària. La banda E surt reforçada, però al país fins i tot els de la E els donaran l’esquena. El rumb del partit espanyol de Navarro, amb elements com la Chacon, és cap a la no representació al Parlament de Catalunya. I s’ho guanyen a pols…