Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Reina natura,
la remor de l’aigua,
mai no s’atura.
Immensa fortalesa,
la més bella fontana.
De serralada,
l’aigua que arreu salta
pel riu baixa.
Eixa corrent fresca,
tothora ens acompanya.
Neix i s’escampa,
fa seua la muntanya.
surt i s’amaga.
Els salts de gran bellesa,
dolça remor de l’aigua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!