Emigdi Subirats i Sebastià

The Gibraltar Football Association (GFA) va ser fundada el  1895. És òbviament una de les més antigues d’Europa, A l’octubre de 2012  va esdevenir membre provisional de la UEFA, per la qual cosa la selecció nacional de futbol sala i els equips juvenils van participar a les competicions europees de la present temporada. Al XXXVII  Congres de la UEFA, celebrat a Londres al maig de 2013, Gibraltar va ser acceptat com a membre  de la UEFA definitivament, malgrat les pressions fortes i burocràtiques del govern espanyol, Espanya va voler polititzar l’esport, però, òbviament, va rebre una portada als nassos altre cop. Gibraltar és ja una més de les federacions que representen petits territoris, al costat de San Marino, Mònaco, Liechstenstein, Malta, Luxemburg, les illes Feroe o  Andorra, el país del Pirineu de parla catalana. A més, ha esdevingut la cinquena federació del Regne Unit que forma part de la màxima institució futbolística europea. Gran Bretanya torna a donar mostra d’esperit democràtic, de fair play esportiu, i d’acceptació de la pluralitat nacional. Gal·les, Escòcia, Irlanda del nord i Gibraltar poden competir contra Anglaterra en futbol i en altres esports, i no es remouen les entranyes  de l’estat. 
La federació gibraltarenya busca ara el reconeixement de la FIFA, i es topa de nou amb la ferotge oposició de la federació espanyola, que actua de manera paral·lela al del govern espanyol, que al·lega fets històrics com el Tractat d’Utrecht de 1713 i la reivindicació territorial sobre la roca. Els arguments històrics que ridiculitzen quan es tracta de reivindicacions catalanes, les fan seues per combatre les possibilitats d’un petit territori en l’àmbit esportiu. De fet, membres actuals de la FIFA i de la  UEFA representen nacions que no són independents a part dels esmentats del Regne unit: Illes Feroe, Hong Kong, Macau, Puerto Rico, China Taipei, Tahiti, Nova Caledònia, Guiana francesa, Martinica, Guadalupe i Sant Martí. La politització que fa Espanya, i el boicot burocràtic, no l’exerceixen ni Estats Units, ni França, ni Gran Bretanya, ni un país gens democràtic com és la Xina.

Fins ara Gibraltar, malgrat no ser una illa, havia competit en el torneig de les illes, amb territoris com Jersei, Isle of Man, Isle of Wight o Groenlàndia. Des d’Espanya es pretén ridiculitzar aquest tipus de competicions perquè no són d’alt nivell i no atreuen gran poder mediàtic. Justament, la filosofia de l’esport està en la potenciació de la base. Existeix una base esportiva allunyada del gran capitalisme esportiu. No és lícita la ridiculització dels territoris petits i el negar-los la possibilitat d’existir esportivament per motius polítics i nacionalistes.