Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Poema A Roc Llop i Convalia, en el centenari del seu naixement
“El dia del centenari del naixement de Roc Llop i Convalia” (Miravet 1908-París 1996). En homenatge…
La llibertat és el teu emblema,
la lletra ens retrata la vida,
l’escola ens modela home i dona,
tot el que ens envolta és poesia.
Un baluard templer ombreja un poble
bell, amb un riu regant cirerers
la costa de Riago amunt tresca
i desprén ambients de primavera.
Mestre i cultura, paraules arrelades
en l’ànima poeta d’un home llibertari,
polític de la vida i de la literatura,
ideari etern de tots els dies.
I la guerra… i les guerres trencaren
un món de pagès i escola.
Esbàstiques arreu mataren pobles,
exili de tots els temps, gana i misèria…
Cruels els anys a l’infern de Gusen,
el llapis escriu i ningú no somriu.
sofrint com tots la fúria de la llopada,
l’home fet escòria en un moment furtiu.
París i llibertat s’agermanen,
al maig d’un any de la memòria,
memòria que seguiràs fins el dia
del traspàs… tacada la vida.
I la ploma escriu contes negres del Danubi,
i glosa a la terra ufana i encadenada,
i botxins maleïts són presents tota l’estona,
i l’ànima de poeta canta i canta.
I ressona el poble en aquests versos,
i l’amor apareix en tot moment,
i versa en la llengua catalana
sardana-jota, Ebre-Miravet.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
els homenatges m’ancanten i més si es un centenari! xD
Un bell homenatge. Gràcies!.
Tant de bo la gent pugui conèixer l’obra d’aquest humanista riberenc que un fat maliciós i pervers va relegar a l’exili i l’oblit, com a tants d’altres. Jo espero amb delir els contes a la vora del Danubi… No defalliu, nois (tu i JM)!
Miquel Esteve
Molt bones Emigdi:
Un poema d’homenatge total o un poema total d’homenatge, molt bé de veres, la teva historiografia literària i històrica ebrenca dels distints gèneres és molt complerta.
Bon any i a veure si ens veiem ben aviat.
Que tingueu la teva família i tu una molt bona entrada d’any i que la resta del calendari no perdi el costum d’atorgar-te força, neguit i talent per continuar la teva obra tan necessària per a la cultura catalana