Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
La desnutrició del PSC-PSOE
L’ampli suport ciutadà a les reivindicacions independentistes ha aconseguit descol·locar tots els partits polítics de l’arc parlamentari. Bona part de la ciutadania va dos passos endavant respecte a les formacions polítiques, cosa ben novedosa en política catalana. A partir de les manifestacions de juliol de 2010 i setembre de 2012, organitzades per Òmnium cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, els partits polítics han vist alterades les seues prioritats i han hagut d’adaptar-se als nous temps com han sabut. Uns nous temps que, justament, donen per acabat el model polític autonomista. Amb el futur de la Generalitat ja no hi creu ningú, l’estatut vigent va nàixer difunt a causa del ribot que passà Guerra i de la liquidació del Tribunal Constitucional espanyol. Els partits polítics de l’stablishment ja no poden aturar-ho tot, ja no poden disposar de la voluntat ciutadana al seu criteri.
Algun partit ha quedat sense rumb, literalment destrossat. El desastre socialista és un fet irremeiable, les circumstàncies socials i polítiques els han superat. Allí no queda res amb cara i ulls. Els escàndols d’espionatge, veritablement repugnants, els gavinets afilats i la submissió perenne al PSOE han tirat en orris el projecte d’un dels partits grans del país català.
No entraré en condicionaments ideològics, ja que cadascú té els seus ideals i els seus quefers. Considero lamentable, però, que hagin fet sang del suposat tema de la desnutrició a Catalunya, i concretament al capicasal. Això sí que és fer política barroera! Primerament, el govern municipal de Barcelona ha estat durant més de tres dècades en mans socialistes, el govern de la Generalitat set anys i el govern de l’estat en diverses legislatures durant les dos darreres dècades. Tot aquest fet de la desnutrició s’ha produït durant el darrer any? Cas que fos com ells diuen, no hi hauria alta responsabilitat socialista? Estan jugant barroerament amb un tema d’alta sensibilitat social i, els polítics que juguen aquest joc demostren un desvergonyiment monumental. Un joc que també juga el portaveu psoecialista Xavier Sabaté quan culpa el govern català dels morts a les platges d’aquest estiu. En època de govern socialista van ser immaculades les platges? La tàctica d’aprofitar els desastres naturals, o la pobresa humana, com a eina política és gravíssima, per no usar un adjectiu que em ve al cap ara mateix. És una demagògia indigna de polítics ben assalariats. És una pràctica no exclusiva dels socialistes, CiU quan estava a l’oposició ho féu amb l’incendi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta) de fa uns estius i també s’ha fet quan les nevades de fa uns hiverns. És una mostra més del tipus de classe política que s’ha anat nodrint des de l’anomenada Transició, on tants llençols s’han anat perdent. Nodrint polítics així, potser sí que es provocarà una desnutrició ciutadana, no només infantil…
Algu
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Xavier Sabaté, també llicenciat en filologia, ( quina paradoxa ) va fer un twuit poc afortunat però en cap moment va culpa el govern de les morts a les platges. Va fer, repeteixo, una desafortunada apreciació denunciant que el temps que dedicaven al procés sobiranista l’haurien de dedicar a lo altre. Hi coincidiràs o no, però no va culpar del que tu dius. Un altre exemple del teu partidisme exacerbat ( tot en el mateix article ): el tema de la malnutrició, que no DESNUTRICIÓ com interessadament dieu alguns, el va treure a la llum el Sindic de Greuges, a més segons ell mateix va dir, a partir de dades oficials. Els mateixos profesionals han acabat reconeixent que sí, que de MALNUTRICIÓ n’hi ha. I culpar d’aquest fet que es dona ara i aquí, a altres que van governar abans, que vols que et digui. Estirant de l’argument, obviament tot ve d’Almansa, i tot el que passa ara, si és conseqüència de la crisi, doncs tots tenen culpa, evident. Ara, les solucions a problemes que sorgeixen ara, s’han de donar ara. De fet la Consellera va anunciar fa uns dies un augment de dotació per a beques de menjador .
I per acabar, els escàndols d’espionatge dels socialistes, de moment, arriba a que sembla ser que van espiar a l’alcalde de Badalona per saber si vivia a Barcelona. Que, tu i jo sospitem que tot té més abast ?, d’acord. Però abast en lo espiat i en los espiadors. Ho saps no lo de les CUP de Valls que, també per Metodo 3, van fer espiar l’alcalde ? . Doncs això.