Emigdi Subirats i Sebastià

Continuem amb el repàs versat a la trajectòria vital d’un gran home de cultura i de la catalanitat, com fou Joan Cid i Mulet, que demà dijous serà nomenat fill predilecte de la ciutat de Tortosa a títol pòstum, en un acte públic que tindrà lloc al col·legi de Sant Domènec a partir de les 20 hores.

10 I aquest país

I aquest país se’ns presenta com un immens mar.
Som un tren ben incert de persones anònimes
i bressolem cada pas dels quefers quotidians:
un mar de plomes espesses que lluen destresa.
Reviso la dissort que derrota la vida amb misèria!
Milito en la llengua ancestral que es mou i commou,
amb força adulta i ruta valenta: Desconhorts!
Incertes pregàries demanen una calma allunyada,
retraten la història de pena amb llops ancestrals.
I en faig bandera, dels càntics a l’himne
i al crit de la guerra dels mexicans!
Treballo a tot ritme i rebo homenatges immensos
que abriguen llustroses paraules. Sóc home de ment
clara, dotat de sort a l’esquena i de seny a la cara.
Provo de canviar els noms, dels carrers,
dels objectes concrets i de les substàncies abstractes.
I de sobte, descobreixo mots nous. Brolla d’una font
el meu diccionari que abraça conceptes infinits.
I creo el meu propi teatre, d’una vida amb llacunes
on s’habita carregat de dubtes.

11 El futbol és vida

Reviu l’ingeni al davall d’aquest riu de paraules.
Enlairo l’esport amb corona, entreno, dictamino,
narro el brillant art esportiu del xut i l’aturada,
i m’ofego dia i nit d’immensitat estranya.
Aguanto la ploma ben fort amb les mans i investigo
amb eines ben noves, eixes llustroses històries
d’astres d’avui i de sempre.
Domino les humides sensacions que s’exciten
incansables del bon saber que embriaga.
M’inspiro de tant en tant en l’àrdua tasca de conèixer
i en faig bandera, de l’esport de les masses
plenes de vida que obliden al camp tots els seus mals.
La ranxera terra canta amb joia més que mai,
i devora amb ànsia la força que una pilota rodona
aporta a les seves ments que anhelen el triomf.
Sorgeixen arreu llibres de la memòria de la Ribera
de l’Ebre, tan prop en ment i llunyana en esperança,
que faran història literària d’un alt caliu sorprenent.
He de fer anar la ploma amb un parlar de fora de casa.
Aquest és el meu destí i aquesta la meva disbauxa.

12 Memòria d’un temps, d’un país

La vida no és altra cosa que memòria viva
d’un abans, un després i un ara.
Els records són cels blaus, una mescla de sol i lluna.
El poble camina amb cadena aferrada al peu,
lluny de lleugers raigs d’il·lusió accentuada.
S’espera tant de la nostra terra tan llunyana,
d’eixa nosa de cultura i emblema d’injustícia
que ens ha convertit el temps de tots els mals!
Univers! Càntic d’esperances encadenades,
de joies viscudes en temps pretèrits!
Ens llevem i ens trobem amb un avui gens nostre,
i en faig bandera, en contra d’eixe avui
un xic dels altres, llaç de lleis adobades i regles
i d’escenes pàl·lides. La tristor dels ulls
no amaga els somnis d’acer que reviuen,
els llaços d’amics i els cors en vela.
Som sabedors del poder d’eixe mar que enllaça
cultures i s’aferra a la unitat dels mapes.
I sabem que domina el germen d’un futur pròsper,
en mans dels uns, no d’eixos altres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!