Emigdi Subirats i Sebastià

Llum i poesia

1
El meu viure és la llum,
un recull d’imatges fascinadores,
com quadres d’un museu de fantasia,
exhibides en un saló on la bellesa
fa mal als ulls, reflex
de l’art extrem de l’home
– i la dona, en conseqüència –
que ix de dintre
i es revela amb pinzell i ploma.

Art de vida
desigs plasmats amb eficiències,
satisfets,benaurats
de molt temps de dur esforç
que ha trobat el seu ser
amb talent, gust i essència humana.

2
Uns poemes!
Recitaran quan l’alba
s’adorm darrere un núvol
blau esgroguissat de llum.
Quan el sol es llevi
i el vent s’endinsi amb calma austera.

Tot serà poesia
un viatge per un món fantàstic
on brilla la filosofia del llenguatge
I la història, conte idíl·lic
serà vista amb ulls d’un bell poema.

La vida serà tendra
el mal s’oblida
en un món on regna… la poesia.