Emigdi Subirats i Sebastià

Uns bitllets compren
il·lusions, alteren al seu pas
l’ambient humà
de pobles i ciutats.
Res no serà igual
el diner altera el tarannà.

Hi ha un racó de la memòria
que es nodreix d’història
que fan sàvia l’experiència.

Cal escoltar els instants
les paraules embriagades de saviesa,
els cors nus,
el so d’una música lleugera
i el cant humil d’una pagesa.

Escrius poemes amb sentiments
que cerquen solucions
i fragàncies de flors molt belles,
que aturen les guerres
amb paraules.

Tranquil·la matinada
ens desperta amb llum del sol,
la natura endevina
els sentiments
que l’home usa
per engendrar novament
espurnes d’il·lusió
a una societat dormida i tensa.

Taronges claregen en un capvespre
amb colors de fantasia,
i un xiquet que canta nadales
il·lusionades amb regals
fantasiosos que l’esperen.
És el vespre de l’esperança.
de la noiesa que atura el temps
i es recrea amb les hores
que li interessen.

S’obre la nit als sentits diversos, 
als llums i sorolls
de tots els joves que cerquen
trobar fantasia i passions
descobridores de què és
la vida vertadera
i la bellesa de carn i ànima,
dels cossos que atrauen
sensacions magnificades
que amaguen plaers
que alteren esperits
i omplen necessitats humanes. 

La nit dibuixa els amors
la meua pell s’escalfa
la passió es posa en marxa.

M’amago en les històries
i en els poemes,
sóc poeta de nostàlgies
que cerca els ritmes nobles.

Pinto escenes nocturnes
amb cossos damunt els altres,
i orgasmes contagiosos
de passions inabastables,
que retraten amors
d’energies espacials,
que volen i atrauen
àtoms, petites substàncies
que exciten les vides
que, plenes de joia, salten
i obliden els mals i les absències.