Emigdi Subirats i Sebastià

Riba

1
Vents de memòria
apropen records de nits
enamorades. Una lluna plena
de carn escalfa
els més humans desitjos
abans de la claror de l’alba.

2
Onades de sal i aires de rosa,
la flor de la taronja!
Sento reviure l’aire
respiro nobles perfums
de plantes verges.
Encara hi ha un món pur
en el meu poble.

3
Els colors inspiren poesia,
els blaus de la mar immensa
meravellen la retina,
i els verds d’un bosc de pins
perennes, de roures forts 
i tiges amples
omplen la natura de grandesa.

4
Rojos de banderes justes
igualitàries, i blancs virginals
de pureses inoblidables
pinten l’aire.
Sóc un pintor de món
retratista de bells paisatges.

5
Versos que escampen
noves líriques,
és la música d’un poema
rebel amb la injustícia,
mentre ofereix un nou càntic.

6
Camino per una muntanya d’aigua
medicinal, en el dijous gras d’entrepà
i estudiants amb bicicletes
que gaudeixen d’un moment fugicer.
Aquesta és la meua aventura,
el joc de joves en dies de festa
de l’escola feta expeirència
i llibres tancats a la cartera.

Aquest és el meu ambient,
el meu aire, les plantes
les rodes, les nenes, l’adolescència.

7
Escolto la veu del silenci
els sons profunds i inexistents.
Contemplo imatges fosques
i colors d’altres retines.
Toco idees abstractes.
Oloro quelcom absent
de perfum clasificable.
Estic absent de sensacions humanes.
 
8
Digues-me les paraules
que cal sentir
per enlairar el meu esperit
i acabar amb la desídia.